Cerca lliure

L’avaluació intermèdia és la valoració i correcció del procés d’implementació i disseny del Pla Local de Joventut en marxa. Els materials inclosos en aquest recurs formatiu i la realització de les activitats que es proposen, et permetrà elaborar una avaluació intermèdia del Pla Local de Joventut, introduir correccions i facilitar l’assoliment dels resultats previstos, abans de la seva finalització.

Recull de consultes sobre llengua rebudes a la bústia de la Unitat Lingüística de la Diputació de Barcelona i la resposta corresponent. Cada quinze dies se’n publica una de nova. Es pretén fer extensiva la resolució de dubtes que probablement són compartits per molta gent.

Continguts d’accés obert i permanent en una pàgina Formawiki orientats a la realització de la diagnosi de la realitat i polítiques de joventut del propi municipi, com a fase inicial per la redacció d’un nou Pla Local de Joventut (PLJ).
Amb les descripcions, videocàpsul·les i exercicis podràs plantejar l’estructura i abast de la diagnosi de l’àmbit de joventut del teu municipi. Els continguts han estat elaborats pels professionals de l’Oficina del Pla Jove (OPJ), en sintonia amb els requeriments de la Direcció General de Joventut per a les diagnosis de PLJ.

Elaborat per la Unitat Lingüística de la Diputació de Barcelona i revisat per l’Institut d’Estudis Catalans, el Llibre d’estil de la Diputació de Barcelona constitueix una eina de consulta a l’abast de tothom. Forma part del web d'Assessorament llengua (de la Unitat Lingüística de la Diputació de Barcelona) i ajuda a resoldre els dubtes lingüístics que ens plantegem a l’hora d’escriure.
Es manté en permanent revisió i ampliació per tal de donar resposta a les necessitats que comporta la tasca diària de formació, assessorament lingüístic i revisió de textos que du a terme la Unitat Lingüística.
Està format per cinc apartats: «Model de llengua», «Qüestions d’estil», «Convencions», «Qüestions gramaticals» i «Terminologia».
A banda, conté dos annexos, un sobre verificadors ortogràfics i gramaticals i un altre amb el nomenclàtor de les comarques, municipis i gentilicis de la província de Barcelona.

Models i plantilles de documents administratius del catàleg de tipus documental corporatiu. El seu disseny permet disposar dels elements necessaris per al desenvolupament dels expedients i de les actuacions que porta a terme la Diputació. En aquests moments hi ha publicats la carta, el correu electrònic, el decret i el dictamen o proposta d’acord.
Hi participen la Unitat Lingüística (adscrita a la Direcció de Serveis de Suport a la Coordinació General), la Secretaria General i el Gabinet d’Innovació Digital.

Apunts que incideixen en els aspectes morfològics, sintàctics i terminològics que són motiu d’errors freqüents. Tracten de resoldre de manera didàctica, divulgativa i amb exemples els dubtes lingüístics que ens arriben a la Unitat Lingüística. Es difonen quinzenalment mitjançant una notificació electrònica a tot el personal de la Diputació de Barcelona.

La reforma de la legislació civil i processal per al suport a les persones amb discapacitat ha provocat canvis importants en l'exercici de la capacitat jurídica d’aquestes persones. Quin és l’objectiu de la reforma?
En parlem amb l’advocada Júlia Brils.

La reforma de la legislació civil i processal per al suport a les persones amb discapacitat té la intenció de promoure i fomentar les mesures voluntàries. És a dir, el respecte a la voluntat de la persona. Ara parlarem de quines són aquestes mesures, com es poden tramitar, i en posarem alguns exemples, amb l’advocada Anna Rovira Cairó.

La reforma legislativa, civil i processal en matèria de discapacitat aboleix el concepte de tutela per a persones majors d’edat. Tot i això, en alguns casos, cal acudir al jutjat per demanar mesures de suport. En quins casos concretament? En parlem amb l'advocada Anna Rovira Cairó.

Hi ha ocasions en que una persona treballadora social ha d’intervenir per sol.licitar mesures de suport per a la persona amb discapacitat. En aquests casos, cal que s’adrecin a la fiscalia. Expliquem com i per què amb l’advocada Jordina Garriga Brosa.