Cerca lliure

En pocs anys hem estat testimonis d'un gran desenvolupament de les TIC, de la irrupció de les xarxes socials i del creixement de gegants tecnològics, que han canviat el panorama tecnològic i de les comunicacions mundials i que han acabat per deixar obsoleta la Llei orgànica 15/1999 de protecció de dades de caràcter personal (LOPD).
Aquesta realitat nova ha generat la necessitat urgent de pensar i redactar un nou reglament a nivell europeu que reguli la manera com protegim les dades personals: el Reglament (UE) 2016/679 del Parlament Europeu i del Consell, de 27 d'abril de 2016 (RGPD, Reglament general de protecció de dades). Aquest ha propiciat, a l'Estat espanyol, l'actualització a la Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals (LOPDGDD), que desenvolupa aquells aspectes que el Reglament deixa oberts per a cada país.

Recurs bàsic sobre els aspectes fonamentals de la protecció de dades, la seguretat, el tractament de dades i el Reglament Europeu de Protecció de dades. Contingut adreçat als empleats públics de la Diputació de Barcelona.
Col·lecció “Manuals de formació” de la Direcció de Serveis de Formació. Edició 2020

La reforma de la legislació civil i processal per al suport a les persones amb discapacitat té la intenció de promoure i fomentar les mesures voluntàries. És a dir, el respecte a la voluntat de la persona. Ara parlarem de quines són aquestes mesures, com es poden tramitar, i en posarem alguns exemples, amb l’advocada Anna Rovira Cairó.

La reforma legislativa, civil i processal en matèria de discapacitat aboleix el concepte de tutela per a persones majors d’edat. Tot i això, en alguns casos, cal acudir al jutjat per demanar mesures de suport. En quins casos concretament? En parlem amb l'advocada Anna Rovira Cairó.

Hi ha ocasions en que una persona treballadora social ha d’intervenir per sol.licitar mesures de suport per a la persona amb discapacitat. En aquests casos, cal que s’adrecin a la fiscalia. Expliquem com i per què amb l’advocada Jordina Garriga Brosa.

La reforma de la legislació civil i processal per al suport a les persones amb discapacitat ha provocat canvis importants en l'exercici de la capacitat jurídica d’aquestes persones. Quin és l’objectiu de la reforma?
En parlem amb l’advocada Júlia Brils.

Els canvis en la morfologia urbana, derivats en gran part d'una planificació de la mobilitat centrada en el vehicle privat i en un concepte de zonificació de la ciutat, i d'altra banda els canvis climàtics a nivell global i local, han reduit la capacitat dels nuclis urbans, la seva resiliència, per poder garantir bones condicions de vida i salut als seus habitants i per contribuir a la millora ambiental del planeta. Davant d'aquesta situació, el document ens plateja com les infraestructures verdes ecosistèmiques, i en general el verd urbà, són una oportunitat, una eina estructural, per millorar l'habitabilitat de la ciutat i les conurbacions urbanes i reduir-ne la seva petjada ambiental.
L'objectiu de la publicació, estructurada en els blocs de Teoria, Estratègies, Accions i Epíleg, és donar suport als agents públics que intervenen en la planificació i gestió urbanes per aplicar estratègies de renaturalització i actuacions de verd urbà en les seves ciutats.