Cerca lliure

El ciutadà té dret a estar ben informat. El llenguatge administratiu sovint és poc entenedor. Les recomanacions de lectura fàcil i llenguatge planer ens permeten fer més assequibles els nostres textos i publicacions per tal de preservar aquest dret individual i col·lectiu.
En aquest document trobaràs eines senzilles que et facilitaran l'aprenentatge d'aquesta tècnica.

Col·lecció “Síntesis de formació” de la Direcció de Serveis de Formació. Edició 2022

El treball col·laboratiu requereix d'una sèrie d'habilitats que cal conèixer i entrenar. Lluny de ser una mera aplicació d'una sèrie d'eines digitals, cal desenvolupar una sèrie de competències personals i afavorir una estructura de l'organització que el permetin. Entendre alguns conceptes i aprendre algunes tècniques poden ajudar-nos a fer un treball col·laboratiu real, i deixi de ser un eslògan o una declaració de bones intencions.
Col·lecció “Síntesis de formació” de la Direcció de Serveis de Formació. Edició 2021

La gestió del temps és clau per obtenir resultats eficients i eficaços en els objectius i tasques que ens plantegem. L'observació del nostre entorn, de les nostres rutines, de les nostres maneres de fer és clau per millorar. A partir d'aquí, aplicar diverses tècniques de controlens ajudarà a obtenir uns resultats més satisfactoris a nivell personal i organitzacional.
Col·lecció “Síntesis de formació” de la Direcció de Serveis de Formació. Edició 2020

La guia és una eina de governança participativa pensada per cobrir el buit que hi ha a casa nostra entre el pensament estratègic i els marcs de comunicació. El nexe d'unió són els valors, i el brànding es converteix en un procés per dotar els territoris de significats.
La guia reflexiona primer sobre la marca com un art. Aborda tot seguit diferents tipus de marca territorial (de territori, turístiques, de ciutat, de producte, etc.) i presenta els objectius estratègics del brànding així com els seus beneficis i riscos. Els darrers capítols es dediquen a la participació, la comunicació i l’avaluació. A més, el document ofereix els aspectes clau per gestionar una marca de territori, un glossari i bibliografia de referència.
Un aspecte destacat de la guia és que inclou 13 estudis de cas, cadascun amb una fitxa descriptiva: Barcelona és molt més, Galicia Calidade, Medellín, Provence, Slow City...

Guia adreçada a mestres de primària i secundària i a naturalistes vocacionals i tot el públic interessat a descobrir l'impacte que suposo la colonització dels nostres cursos d'aigua per flora i fauna que no són pròpies del nostre clima i geografia. A més d'ajudar-vos a identificar algunes de les espècies més esteses, també hi trobareu consells i propostes per col·laborar en la preservació dels espais naturals aquàtics. La guia inclou tres activitats, a partir de 5, 8 i 12 anys respectivament.

L’objectiu de la guia és encoratjar els municipis i els equipaments a identificar i proposar temes de recerca als centres de secundària de la població amb la doble finalitat d’obtenir informació local sobre els ecosistemes al voltant de l'aigua i involucrar els alumnes de batxillerat i futurs ciutadans en la conservació i divulgació dels ecosistemes aquàtics. La guia vol acompanyar, a més a alumnes i tutors.

El recurs et permetrà calcular costos en els equipaments esportius municipals per saber quin és el cost del servei que s'està prestant l’ajuntament i tenir una base sobre la qual poder decidir quin preu públic s’ha d’establir per utilitzar-lo.
Aquest guia et proposa una metodologia de càlcul estratificada en tres nivells diferenciats:
. Cost base: cost/temps per espai de l’espai esportiu
. Cost total del servei prestat: cost de l’activitat o de les activitats fetes
. Cost per usuari: cost unitari de l’usuari o dels usuaris que han utilitzat el servei

Guia d'aprenentatge i servei especialment adreçada a ajuntaments i centres educatius que vulguin fer un servei a la comunitat i al medi ambient.
Es tracta d'un manual pràctic per poder passar a l'acció. Aporta orientacions, detalla passos metodològics a seguir i inclou recursos i bones pràctiques que poden servir d'inspiració.

En pocs anys hem estat testimonis d'un gran desenvolupament de les TIC, de la irrupció de les xarxes socials i del creixement de gegants tecnològics, que han canviat el panorama tecnològic i de les comunicacions mundials i que han acabat per deixar obsoleta la Llei orgànica 15/1999 de protecció de dades de caràcter personal (LOPD).
Aquesta realitat nova ha generat la necessitat urgent de pensar i redactar un nou reglament a nivell europeu que reguli la manera com protegim les dades personals: el Reglament (UE) 2016/679 del Parlament Europeu i del Consell, de 27 d'abril de 2016 (RGPD, Reglament general de protecció de dades). Aquest ha propiciat, a l'Estat espanyol, l'actualització a la Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals (LOPDGDD), que desenvolupa aquells aspectes que el Reglament deixa oberts per a cada país.

La Gerència de Serveis de Comerç de la Diputació de Barcelona aposta per l'interès en analitzar l’evolució dels hàbits de consum per mitjà d’estudis diversos. En aquesta línia, i tenint en compte que la crisi de la Covid-19 ha suposat canvis en els hàbits de consum, la mateixa Gerència de Serveis de Comerç conjuntament amb el Grup de Recerca Factor Humà, Organitzacions i Mercats (FHOM) ha realitzat un estudi sobre les tendències actuals de consum i els possibles efectes sobre el teixit comercial de la província de Barcelona.
El Grup FHOM és expert en l’ús de les tècniques qualitatives d’investigació i una d’aquestes és la tècnica qualitativa d’entrevista en profunditat emprada en aquest estudi per conèixer de primera mà els hàbits de consum actuals i com els comerços s’hi estan adaptant. Aquest estudi ha tingut la coordinació i col·laboració de l’Oficina de suport intern planificació i avaluació.

La Gerència de Serveis de Comerç de la Diputació de Barcelona aposta un interès en analitzar i conèixer l’evolució dels hàbits de consum per mitjà d’estudis diversos. En aquesta línia, i tenint en compte que la crisi de la Covid-19 ha suposat canvis en els hàbits de consum —no només n’ha originat de nous sinó que també ha actuat com a accelerador de tendències ja existents—, la mateixa Gerència de Serveis de Comerç conjuntament amb el Grup de Recerca Factor Humà, Organitzacions i Mercats (FHOM), de la Universitat Rovira i Virgili, ha realitzat un estudi sobre les tendències actuals de consum i els possibles efectes sobre el teixit comercial de la província de Barcelona.
El Grup FHOM és expert en l’ús de les tècniques qualitatives d’investigació, i una d’aquestes és la tècnica qualitativa d’entrevista en profunditat emprada en aquest estudi per conèixer de primera mà els hàbits i tendències de consum actuals, i com els comerços s’hi estan adaptant. Aquest estudi ha tingut la coordinació i col·laboració de l’Oficina de suport intern planificació i avaluació.
El principal objectiu de l’estudi és analitzar l’impacte de la situació real en els hàbits es de consum i com afectaran les tendències de comportament de la població consumidora a mitjà i llarg terminis, en el context específic de la província de Barcelona, per tal d’afavorir el comerç de proximitat.

Les monedes socials són sistemes monetaris geogràficament delimitats que circulen dins d’una determinada regió. Tenen com a objectiu promocionar-hi l’activitat econòmica, donant suport a l’economia local, augmentant la velocitat dels intercanvis i fomentant el seu efecte multiplicador, tot prevenint que els diners s’escapin de la localitat.
Aquesta guia s'estructura en dos blocs clarament diferenciats. Un primer bloc, titulat on s'explica el què és i el què representen les monedes complementàries i, en particular, les monedes locals impulsades des de l'administració pública.En ell també es planteja una proposta inicial de caracterització d'aquest tipus de monedes. Es tracta d’un bloc teòric i conceptual que es divideix en tres grans àmbits: el coneixement que cal adquirir; la comprensió de l'operativa; i el convenciment sobre la seva utilitat.El segon detalla el procés a seguir. Es tracta d’un bloc pràctic i d'aplicació que s'estructura en quatre grans fases: la primera, del punt de partida, on es defineixen el propòsit i les línies mestres; la segona, de planificació, on s'estudia la viabilitat, tant en l'àmbit econòmic com jurídic, tecnològic i financer; la tercera, d'implementació, on es tracta l'aterratge de la moneda al territori; i finalment una quarta, de consolidació, on es percep favorablement la continuïtat del projecte en el futur.

A causa del context econòmic i social que ens ha impactat en els darrers anys, des de la Gerència de Serveis de Comerç s’ha treballat en el desenvolupament i coneixement de recursos per aprofitar i tenir a disposició dels ajuntaments instruments per mitigar-ne els efectes que, en el cas de la desertització comercial en zones i eixos comercials urbans, s’han fet molt palesos.
Amb la voluntat de construir models d’intervenció per respondre al fenomen dels locals buits amb una perspectiva més sistèmica i participativa, us presentem un model metodològic per a l’elaboració i impuls dels pactes per a la mobilització dels locals buits basat en 4 fases.
La Guia per a l’impuls de pactes municipals per a la mobilització de locals comercials buits té com a principal objectiu facilitar l’acció per respondre al fenomen dels locals buits amb una perspectiva més sistèmica i participativa, fent una aposta per la valorització de la dimensió relacional del comerç local, i la seva contribució a la cohesió social i al model de municipi al servei del benestar de la ciutadania. Parlar del valor social del comerç local és, en definitiva, parlar del model de municipi que volem per a nosaltres i les generacions futures.