Cerca lliure

El Vídeo recull informació sobre nous enfocaments i diferents estratègies econòmiques per fer front als reptes de la ruralitat des dels petits municipis, la generació de noves activitats econòmiques, de noves oportunitats de negoci que arrelin a la població local, centrant-se en l’envelliment de la població:
·Situació demogràfica del món rural català
·L’envelliment com a oportunitat de creació d’ocupació
·Nous serveis de proximitat per a la gent gran
·Dignificació de les tasques reproductives i de cura
·Economia silver, economia de les cures i economia social i solidària

El Vídeo recull informació sobre el concepte d’innovació i els laboratoris ciutadans per desplegar la innovació verda a la ciutat, explicat per Jordi Romero-Lengua, ambientòleg, tècnic d’innovació i soci fundador d’Espai TReS · Territori i Responsabilitat Social i co-autor de la “Guia de branding territorial per als ens locals. Estratègies de marca territori” de la Diputació de Barcelona. Responsable del Living lab de Salut i Benestar vinculat al PECT d’Envelliment Actiu i Saludable i Dependència del Garraf
Posa l’accent en la innovació verda a través dels labs: estructura i funcionament.

La guia és una eina de governança participativa pensada per cobrir el buit que hi ha a casa nostra entre el pensament estratègic i els marcs de comunicació. El nexe d'unió són els valors, i el brànding es converteix en un procés per dotar els territoris de significats.
La guia reflexiona primer sobre la marca com un art. Aborda tot seguit diferents tipus de marca territorial (de territori, turístiques, de ciutat, de producte, etc.) i presenta els objectius estratègics del brànding així com els seus beneficis i riscos. Els darrers capítols es dediquen a la participació, la comunicació i l’avaluació. A més, el document ofereix els aspectes clau per gestionar una marca de territori, un glossari i bibliografia de referència.
Un aspecte destacat de la guia és que inclou 13 estudis de cas, cadascun amb una fitxa descriptiva: Barcelona és molt més, Galicia Calidade, Medellín, Provence, Slow City...

En pocs anys hem estat testimonis d'un gran desenvolupament de les TIC, de la irrupció de les xarxes socials i del creixement de gegants tecnològics, que han canviat el panorama tecnològic i de les comunicacions mundials i que han acabat per deixar obsoleta la Llei orgànica 15/1999 de protecció de dades de caràcter personal (LOPD).
Aquesta realitat nova ha generat la necessitat urgent de pensar i redactar un nou reglament a nivell europeu que reguli la manera com protegim les dades personals: el Reglament (UE) 2016/679 del Parlament Europeu i del Consell, de 27 d'abril de 2016 (RGPD, Reglament general de protecció de dades). Aquest ha propiciat, a l'Estat espanyol, l'actualització a la Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals (LOPDGDD), que desenvolupa aquells aspectes que el Reglament deixa oberts per a cada país.

La Gerència de Serveis de Comerç de la Diputació de Barcelona aposta per l'interès en analitzar l’evolució dels hàbits de consum per mitjà d’estudis diversos. En aquesta línia, i tenint en compte que la crisi de la Covid-19 ha suposat canvis en els hàbits de consum, la mateixa Gerència de Serveis de Comerç conjuntament amb el Grup de Recerca Factor Humà, Organitzacions i Mercats (FHOM) ha realitzat un estudi sobre les tendències actuals de consum i els possibles efectes sobre el teixit comercial de la província de Barcelona.
El Grup FHOM és expert en l’ús de les tècniques qualitatives d’investigació i una d’aquestes és la tècnica qualitativa d’entrevista en profunditat emprada en aquest estudi per conèixer de primera mà els hàbits de consum actuals i com els comerços s’hi estan adaptant. Aquest estudi ha tingut la coordinació i col·laboració de l’Oficina de suport intern planificació i avaluació.

La Gerència de Serveis de Comerç de la Diputació de Barcelona aposta un interès en analitzar i conèixer l’evolució dels hàbits de consum per mitjà d’estudis diversos. En aquesta línia, i tenint en compte que la crisi de la Covid-19 ha suposat canvis en els hàbits de consum —no només n’ha originat de nous sinó que també ha actuat com a accelerador de tendències ja existents—, la mateixa Gerència de Serveis de Comerç conjuntament amb el Grup de Recerca Factor Humà, Organitzacions i Mercats (FHOM), de la Universitat Rovira i Virgili, ha realitzat un estudi sobre les tendències actuals de consum i els possibles efectes sobre el teixit comercial de la província de Barcelona.
El Grup FHOM és expert en l’ús de les tècniques qualitatives d’investigació, i una d’aquestes és la tècnica qualitativa d’entrevista en profunditat emprada en aquest estudi per conèixer de primera mà els hàbits i tendències de consum actuals, i com els comerços s’hi estan adaptant. Aquest estudi ha tingut la coordinació i col·laboració de l’Oficina de suport intern planificació i avaluació.
El principal objectiu de l’estudi és analitzar l’impacte de la situació real en els hàbits es de consum i com afectaran les tendències de comportament de la població consumidora a mitjà i llarg terminis, en el context específic de la província de Barcelona, per tal d’afavorir el comerç de proximitat.

Les monedes socials són sistemes monetaris geogràficament delimitats que circulen dins d’una determinada regió. Tenen com a objectiu promocionar-hi l’activitat econòmica, donant suport a l’economia local, augmentant la velocitat dels intercanvis i fomentant el seu efecte multiplicador, tot prevenint que els diners s’escapin de la localitat.
Aquesta guia s'estructura en dos blocs clarament diferenciats. Un primer bloc, titulat on s'explica el què és i el què representen les monedes complementàries i, en particular, les monedes locals impulsades des de l'administració pública.En ell també es planteja una proposta inicial de caracterització d'aquest tipus de monedes. Es tracta d’un bloc teòric i conceptual que es divideix en tres grans àmbits: el coneixement que cal adquirir; la comprensió de l'operativa; i el convenciment sobre la seva utilitat.El segon detalla el procés a seguir. Es tracta d’un bloc pràctic i d'aplicació que s'estructura en quatre grans fases: la primera, del punt de partida, on es defineixen el propòsit i les línies mestres; la segona, de planificació, on s'estudia la viabilitat, tant en l'àmbit econòmic com jurídic, tecnològic i financer; la tercera, d'implementació, on es tracta l'aterratge de la moneda al territori; i finalment una quarta, de consolidació, on es percep favorablement la continuïtat del projecte en el futur.

A causa del context econòmic i social que ens ha impactat en els darrers anys, des de la Gerència de Serveis de Comerç s’ha treballat en el desenvolupament i coneixement de recursos per aprofitar i tenir a disposició dels ajuntaments instruments per mitigar-ne els efectes que, en el cas de la desertització comercial en zones i eixos comercials urbans, s’han fet molt palesos.
Amb la voluntat de construir models d’intervenció per respondre al fenomen dels locals buits amb una perspectiva més sistèmica i participativa, us presentem un model metodològic per a l’elaboració i impuls dels pactes per a la mobilització dels locals buits basat en 4 fases.
La Guia per a l’impuls de pactes municipals per a la mobilització de locals comercials buits té com a principal objectiu facilitar l’acció per respondre al fenomen dels locals buits amb una perspectiva més sistèmica i participativa, fent una aposta per la valorització de la dimensió relacional del comerç local, i la seva contribució a la cohesió social i al model de municipi al servei del benestar de la ciutadania. Parlar del valor social del comerç local és, en definitiva, parlar del model de municipi que volem per a nosaltres i les generacions futures.

La guia tracta sobre les qüestions clau en matèria comunicativa que cal considerar durant la redacció i implementació d’un pla estratègic. Comunicar, en el processos de planificació estratègica, és un conjunt d’accions orientades a informar, regular la participació, generar adhesions i compromisos personals i institucionals, i activar el desenvolupament territorial, de forma ordenada, continuada i perdurable.
El document ofereix les pautes bàsiques per elaborar un pla de comunicació en el marc d’un pla estratègic.
Col·lecció: Guies metodològiques per a la planificació estratègica

La guia ofereix una reflexió sobre les relacions entre la gestió pública i la planificació estratègica. Es referencia la planificació estratègica com una eina per pensar en un entorn incert. A partir d’aquí se situen els límits de la nova gestió pública i les promeses incomplertes de la planificació estratègica. Aleshores, la complexitat, la intel·ligència, les xarxes i la transversalitat apareixen com a elements clau que es desenvolupen des d’un punt de vista conceptual i aplicat a les administracions locals.
Col·lecció: Guies metodològiques per a la planificació estratègica

Aquesta guia té per objectiu identificar què és la innovació verda i com, des de la promoció econòmica local, és poden incentivar noves activitats econòmiques locals vinculades a l'energia local, l'economia circular, la mobilitat sostenible, la regeneració urbana, o als serveis ecosistèmics. Per fer-ho es proposen prototipar nous dispositius de promoció econòmica.

El vídeo recull els 5 grans àmbits de la Transformació Digital a les empreses i els 3 passos per assessorar-les en transformació digital, explicat per en Xavier Gallardo, expert en transformació digital, Director de Novatec Advisors i Director del del Máster en Direcció d’Empresas Industrials de la Universitat Autònoma de Barcelona (EUSS-UAB)

El Vídeo recull informació sobre el panorama internacional de la innovació verda i consells per a endinsar-s’hi, explicat per Jordi Pietx, expert en innovació socioambiental i estratègies relacionals, treball en xarxa, finançament, impuls de projectes internacionals i formació.
Les prioritats fixades en el Pacte Verd Europeu, l’estratègia de creixement de la Unió, que situa la implicació social a l’epicentre de les polítiques econòmiques de la Unió Europea.