Cerca lliure

L’objectiu principal d’aquest document és actualitzar i posar al dia la guia que es va elaborar l’any 2010 amb l’objectiu de respondre les múltiples consultes que els ajuntaments adreçaven a la Gerència de Serveis de Comerç de la Diputació de Barcelona relatives a la metodologia i el procediment que calia seguir per introduir regulacions dels usos en planta baixa als diferents eixos comercials.
Aquesta guia dóna tot un conjunt d’indicacions que poden ser útils per acompanyar els treballs de revisió del planejament que els ajuntaments vulguin emprendre amb l’objecte de definir el seu model comercial.
En aquest sentit, s’ha de tenir en compte que una regulació dels usos en planta baixa adequada i acurada constitueix un element essencial per als ajuntaments per aconseguir una planificació urbanística correcta en el teixit comercial, tot instaurant el model de ciutat desitjat. Un model de ciutat compacte i socialment cohesionada.

Des de la Gerència de Serveis i amb la col·laboració de l’Institut Cerdà, s’ha realitzat un estudi entorn a les diferents alternatives de gestió de la Distribució urbana de mercaderies (DUM) i el comerç urbà.
L’objectiu del treball ha estat doble:
- generar coneixement de les diferents solucions al voltant de la DUM que hi trobem al voltant del territori i fora d’ell; conèixer diferents plataformes i accions distribuïdes en diversos municipis així com també exemples a nivell internacional
- oferir al personal tècnic dels ajuntaments recomanacions entorn aquesta temàtica, fet que permetrà que valorin quines s’adeqüen millor a les seves realitats i/o necessitats fent especial atenció al comerç electrònic.
Al final de l’estudi es poden trobar tot un seguit de conclusions per tal de fer-ne una eina més pràctica.
En la coordinació de l’estudi s’ha treballat fent sinergies amb diferents administracions com la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona i l’Àrea de Transports Metropolitans, ATM.

La crisis sanitària de la COVID-19 ha obligat a una transformació digital de la majoria d’esdeveniments firals del nostre país. En molts casos, aquesta transformació s’ha produït sense que hi hagués prou coneixement previ per tirar-la endavant.
Aquesta guia pretén, doncs, ser una eina bàsica per posar en marxa una fira virtual des de les administracions públiques, independentment del tipus de fira, del seu volum o la seva singularitat.
Una eina útil per plantejar als ajuntaments i organismes públics de la província de Barcelona els fonaments de la digitalització a la qual ens hem vist abocats arran de la pandèmia, i que sens dubte hem de saber aprofitar de cara al futur i l’arribada de l’anomenada nova normalitat.

En els darrers anys, l’augment del consum de subministraments en els mercats municipals ha estat significatiu, com també ho ha fet el preu de l’energia. Segons dades de la 16a edició dels Cercles de Comparació Intermunicipal de mercats municipals, la despesa de subministraments l’any 2021 per m² de superfície total era de 16,1 €/m². – una dada que encara no mostra l’encariment del preu de l’energia d’aquest 2022.
Per aquest motiu, i pel compromís de la Gerència de Serveis de Comerç de convertir els mercats municipals de la província de Barcelona en equipaments sostenibles energèticament (a través del projecte transformador “Mercats municipals 2030: Espais d’oportunitats”) s’han analitzat els consums de set mercats municipals de la província de Barcelona, per extreure mesures d’estalvi i d’eficiència que puguin ser exportades al conjunt dels mercats de la província.

El Vídeo recull informació sobre nous enfocaments i diferents estratègies econòmiques per fer front als reptes de la ruralitat des dels petits municipis, la generació de noves activitats econòmiques, de noves oportunitats de negoci que arrelin a la població local, centrant-se en la digitalització al món rural:
·Fomentar una cultura i una economia digital en un context de ruralitat com a oportunitat per generació d’ocupació
·Coworking, plataformes de comercialització online, infraestructures i tecnologies

El comerç de proximitat, amb tota la seva diversitat etnogràfica, ha anat canviant el paisatge comercial del nostre entorn; cada cop està més representada la diversitat cultural i social en el territori.
Arran de la crisi sanitària sota la pandèmia COVID-19 s’han fet evidents la importància d’aquest comerç en la cohesió social i la convivència als barris i les dificultats d’alguns d’aquests mateixos establiments per a participar en les activitats que les administracions locals organitzen per dinamitzar els diferents eixos comercials.
En la majoria de casos, les relacions entre les diferents tipologies de comerç s’han vinculat des d’àrees com la cohesió social, migracions o diversitat i no tant des de les àrees o departaments de promoció econòmica i comerç que és on es gestionen, enmoltss casos, les principals accions de dinamització. Aquesta mena d’actuacions transversals són una oportunitat d’emprendre accions per afavorir una millor cohesió i comunicació al sector.
Es tracta de posar en valor tota la tipologia de comerços. És important, doncs, millorar la comunicació entre comerciants, l’associacionisme, agents del sector i l’administració per promoure la participació, facilitar la informació i l’accés als recursos. La perspectiva de gènere és també quelcom visible en aquest entorn.
La Gerència de Serveis de Comerç, conjuntament amb el Servei de Convivència, Diversitat i Cicle de Vida han col·laborat en posar damunt la taula la seva expertesa, coneixement i coordinació. Aquesta mena d’actuacions transversals entre àrees; Àrea de Desenvolupament Econòmic, Turisme i Comerç i l’Àrea d’Igualtat i Sostenibilitat Social són sempre una oportunitat per afavorir més coneixement, enriquir resultats i afavorir la participació.

El Vídeo recull informació sobre nous enfocaments i diferents estratègies econòmiques per fer front als reptes de la ruralitat des dels petits municipis, la generació de noves activitats econòmiques, de noves oportunitats de negoci que arrelin a la població local, centrant-se en l’emprenedoria femenina a la ruralitat:
·L’emprenedoria femenina per generar ocupació de qualitat entre el col·lectiu de dones en un context rural
·Economia feminista i cooperativa

El Vídeo recull informació sobre nous enfocaments i diferents estratègies econòmiques per fer front als reptes de la ruralitat des dels petits municipis, la generació de noves activitats econòmiques, de noves oportunitats de negoci que arrelin a la població local, centrant-se en l’envelliment de la població:
·Situació demogràfica del món rural català
·L’envelliment com a oportunitat de creació d’ocupació
·Nous serveis de proximitat per a la gent gran
·Dignificació de les tasques reproductives i de cura
·Economia silver, economia de les cures i economia social i solidària

Què és la síndrome de la cabana? Quins són els símptomes? Com ens afecta? Possibles causes i tractaments. Parlem de síndrome quan una persona després d'una determinada experiència vital experimenta una sèrie de reaccions emocionals, cognitives i motores. En la síndrome de la cabana, aquesta experiència vital es vincula a quan les persones han de viure tancades en un mateix espai durant determinats períodes de temps, sense disposar d'estímuls externs. En aquest recurs expliquem com podem utilitzar aquests conceptes a la feina.

Què és i com ens afecta la síndrome del treballador bombolla? Quins són els símptomes? Quines són les possibles causes i els seu tractament. El treballador bombolla és aquell que no desconnecta mai de la feina i, per tant, està sempre connectat, disponibles a nivell laboral i, per tant, a curt i mitjà termini els pot provocar estrès.

A vegades, l’anomenada síndrome del frau és un trastorn psicològic en el qual les persones amb èxit no poden assimilar tot el que han aconseguit, no creuen que sigui fruit del seu talent o esforç. Aquest trastorn és més habitual del que sembla, i 7 de cada 10 persones l'han sofert alguna vegada en la seva vida.Quins són els símptomes? Com ens afecta? Quines possibles causes té i quin tractament?

Quina influència exerceix en nosaltres la pressió social? Podem acabar canviant d'opinió sota la pressió de grup? En aquest pòdcast s’explica l'objectiu d'aquest experiment que era estudiar les condicions socials que indueixen a una persona a resistir o a conformar-se a les pressions del grup quan aquesta expressa una opinió contrària a l'evidència.