Cerca lliure

L’avaluació intermèdia és la valoració i correcció del procés d’implementació i disseny del Pla Local de Joventut en marxa. Els materials inclosos en aquest recurs formatiu i la realització de les activitats que es proposen, et permetrà elaborar una avaluació intermèdia del Pla Local de Joventut, introduir correccions i facilitar l’assoliment dels resultats previstos, abans de la seva finalització.

Continguts d’accés obert i permanent en una pàgina Formawiki orientats a la realització de la diagnosi de la realitat i polítiques de joventut del propi municipi, com a fase inicial per la redacció d’un nou Pla Local de Joventut (PLJ).
Amb les descripcions, videocàpsul·les i exercicis podràs plantejar l’estructura i abast de la diagnosi de l’àmbit de joventut del teu municipi. Els continguts han estat elaborats pels professionals de l’Oficina del Pla Jove (OPJ), en sintonia amb els requeriments de la Direcció General de Joventut per a les diagnosis de PLJ.

En aquest dossier s’exposen consideracions, reflexions i diverses teories sobre el canvi personal, les seves causes, les resistències per canviar i els seus beneficis, tant en la vida personal com en l’àmbit professional.
No es tracta de canviar per canviar o de ser flexible perquè sí. La qüestió és canviar per millorar, adaptar-se a la realitat i créixer com a persona sense deixar de ser un mateix. D’aquí ve el títol «La dansa dels joncs», perquè els joncs s’adapten al vent i als canvis de la realitat, però continuen sent ells mateixos.
Col·lecció “Manuals de formació” de la Direcció de Serveis de Formació. Edició 2021

Saber dir "no" no és senzill però sí és necessari. En 2' et suggerim algunes idees per a aconseguir-ho.
Col·lecció “Videopíndoles d'aprenentatge” de la Direcció de Serveis de Formació. Edició 2023

En aquest recurs aprendreu com utilitzar la comunicació assertiva en la gestió per objectius i aspectes a considerar sobre la relació entre emocions i lideratge. Tot plegat cal tenir-ho present per a una millor relació amb la revisió de la planificació i les expectatives i també a l’hora de fer l’assignació i seguiment de l’activitat.
També hi trobareu pautes sobre les característiques d’una bona retroacció i les passes a seguir per donar-la.
El recurs presenta els coneixements bàsics, materials per ampliar-los i breus exercicis per contribuir a consolidar els aprenentatges.

Els diferents models conductuals en els que ens movem cada dia poden tenir diverses causes i poden manifestar-se de formes molt diferents D’entre les diferents possibilitats, la conducta assertiva es manifesta com l’expressió adequada de les emocions en les relacions socials, sense que hi hagi ansietat o agressivitat. Per això, l’assertivitat esdevé una eina clau en totes les dimensions de les relacions humanes i, òbviament, també en les professionals.
El recurs ens dóna coneixement sobre aquest tema, i ens aporta eines per a la reflexió i per a la pràctica d'algunes tècniques que ens ajudaran en la pràctica de l'assertivitat.

La reforma de la legislació civil i processal per al suport a les persones amb discapacitat té la intenció de promoure i fomentar les mesures voluntàries. És a dir, el respecte a la voluntat de la persona. Ara parlarem de quines són aquestes mesures, com es poden tramitar, i en posarem alguns exemples, amb l’advocada Anna Rovira Cairó.

La reforma legislativa, civil i processal en matèria de discapacitat aboleix el concepte de tutela per a persones majors d’edat. Tot i això, en alguns casos, cal acudir al jutjat per demanar mesures de suport. En quins casos concretament? En parlem amb l'advocada Anna Rovira Cairó.

Hi ha ocasions en que una persona treballadora social ha d’intervenir per sol.licitar mesures de suport per a la persona amb discapacitat. En aquests casos, cal que s’adrecin a la fiscalia. Expliquem com i per què amb l’advocada Jordina Garriga Brosa.

La reforma de la legislació civil i processal per al suport a les persones amb discapacitat ha provocat canvis importants en l'exercici de la capacitat jurídica d’aquestes persones. Quin és l’objectiu de la reforma?
En parlem amb l’advocada Júlia Brils.