Cerca lliure

L’objectiu principal d’aquest document és actualitzar i posar al dia la guia que es va elaborar l’any 2010 amb l’objectiu de respondre les múltiples consultes que els ajuntaments adreçaven a la Gerència de Serveis de Comerç de la Diputació de Barcelona relatives a la metodologia i el procediment que calia seguir per introduir regulacions dels usos en planta baixa als diferents eixos comercials.
Aquesta guia dóna tot un conjunt d’indicacions que poden ser útils per acompanyar els treballs de revisió del planejament que els ajuntaments vulguin emprendre amb l’objecte de definir el seu model comercial.
En aquest sentit, s’ha de tenir en compte que una regulació dels usos en planta baixa adequada i acurada constitueix un element essencial per als ajuntaments per aconseguir una planificació urbanística correcta en el teixit comercial, tot instaurant el model de ciutat desitjat. Un model de ciutat compacte i socialment cohesionada.

El Cicle de Converses Directives, dirigit especialment als directius públics i comandaments de la Diputació de Barcelona i dels governs locals recull oes aportacions que professionals de reconegut prestigi en l’àmbit directiu professional i comunicatiu il·lustren temes molt significatius pel que fa a la innovació, el talent, la motivació, la tecnologia, la comunicació, l’ètica i la intel·ligència artificial, entre d’altres.
Col·lecció "Converses Directives" de la Direcció de Serveis de Formació. Edició 2022

La guia destaca la importància de fer una bona diagnosi territorial i aporta pautes per orientar la seva redacció en el marc de la planificació estratègica. Conté un apartat dedicat a la informació i el coneixement en la planificació pública, on es repassa l'evolució dels instruments de presa de decisions i l'aportació dels observatoris locals. En un altre apartat s'explica què és la diagnosi territorial, des de les dades a l'acció, donant resposta a preguntes com el què, el per què i el quan de les diagnosis. També es presenten oportunitats per a la millora de la planificació des de la diagnosi.
El document enumera i explica 10 criteris per redactar una diagnosi territorial, que duen des dels actors i els prejudicis existents a les eines avançades de comunicació.
En un sentit més tècnic la guia presenta fins a sis eines i mètodes d'aplicació a les entitats locals i dedica també un apartat als sistemes de suport a la planificació: sistemes d'informació, models de previsió i models d'avaluació.
En conjunt, destaca la necessària sistematització de la pràctica d’anàlisi i diagnosi territorial, per mitjà d’eines avançades i dispositius dinàmics com els observatoris de desenvolupament econòmic, per esdevenir un veritable suport al reconeixement entre actors, debat d'alternatives i presa de decisions.
Col·lecció: Guies metodològiques per a la planificació estratègica

El document recull disset consideracions sobre el paper que té i que pot tenir l’Economia Social i Solidària en la localització i consecució dels objectius marcats en l’Agenda 2030 aprovada per l’Assemblea General de les Nacions Unides des de l’escala territorial local, així com dels 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible que es deriven d’aquesta. Aquesta és una obra d’autor i, a la vegada, elaborada de forma col·laborativa de persones que des de les entitats locals treballen per donar suport a l’economia social i solidària, i representants d’entitats de l’ecosistema de l’economia social i solidària al territori.

El comerç de proximitat, amb tota la seva diversitat etnogràfica, ha anat canviant el paisatge comercial del nostre entorn; cada cop està més representada la diversitat cultural i social en el territori.
Arran de la crisi sanitària sota la pandèmia COVID-19 s’han fet evidents la importància d’aquest comerç en la cohesió social i la convivència als barris i les dificultats d’alguns d’aquests mateixos establiments per a participar en les activitats que les administracions locals organitzen per dinamitzar els diferents eixos comercials.
En la majoria de casos, les relacions entre les diferents tipologies de comerç s’han vinculat des d’àrees com la cohesió social, migracions o diversitat i no tant des de les àrees o departaments de promoció econòmica i comerç que és on es gestionen, enmoltss casos, les principals accions de dinamització. Aquesta mena d’actuacions transversals són una oportunitat d’emprendre accions per afavorir una millor cohesió i comunicació al sector.
Es tracta de posar en valor tota la tipologia de comerços. És important, doncs, millorar la comunicació entre comerciants, l’associacionisme, agents del sector i l’administració per promoure la participació, facilitar la informació i l’accés als recursos. La perspectiva de gènere és també quelcom visible en aquest entorn.
La Gerència de Serveis de Comerç, conjuntament amb el Servei de Convivència, Diversitat i Cicle de Vida han col·laborat en posar damunt la taula la seva expertesa, coneixement i coordinació. Aquesta mena d’actuacions transversals entre àrees; Àrea de Desenvolupament Econòmic, Turisme i Comerç i l’Àrea d’Igualtat i Sostenibilitat Social són sempre una oportunitat per afavorir més coneixement, enriquir resultats i afavorir la participació.

Aquesta publicació té per objectiu facilitar al món local una caixa d’eines completa de polítiques públiques d’economia social i solidària que serveixi per intervenir en una realitat social i territorial diversa. El treball extreu aprenentatges de la feina feta pels ajuntaments amb les comunitats locals en aquest període, i incorpora una mirada cap al futur. S’elabora una tipologia de polítiques públiques i es proposen uns criteris generals per posar-les en marxa.

La guia és una eina de governança participativa pensada per cobrir el buit que hi ha a casa nostra entre el pensament estratègic i els marcs de comunicació. El nexe d'unió són els valors, i el brànding es converteix en un procés per dotar els territoris de significats.
La guia reflexiona primer sobre la marca com un art. Aborda tot seguit diferents tipus de marca territorial (de territori, turístiques, de ciutat, de producte, etc.) i presenta els objectius estratègics del brànding així com els seus beneficis i riscos. Els darrers capítols es dediquen a la participació, la comunicació i l’avaluació. A més, el document ofereix els aspectes clau per gestionar una marca de territori, un glossari i bibliografia de referència.
Un aspecte destacat de la guia és que inclou 13 estudis de cas, cadascun amb una fitxa descriptiva: Barcelona és molt més, Galicia Calidade, Medellín, Provence, Slow City...

En pocs anys hem estat testimonis d'un gran desenvolupament de les TIC, de la irrupció de les xarxes socials i del creixement de gegants tecnològics, que han canviat el panorama tecnològic i de les comunicacions mundials i que han acabat per deixar obsoleta la Llei orgànica 15/1999 de protecció de dades de caràcter personal (LOPD).
Aquesta realitat nova ha generat la necessitat urgent de pensar i redactar un nou reglament a nivell europeu que reguli la manera com protegim les dades personals: el Reglament (UE) 2016/679 del Parlament Europeu i del Consell, de 27 d'abril de 2016 (RGPD, Reglament general de protecció de dades). Aquest ha propiciat, a l'Estat espanyol, l'actualització a la Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals (LOPDGDD), que desenvolupa aquells aspectes que el Reglament deixa oberts per a cada país.

La Gerència de Serveis de Comerç de la Diputació de Barcelona aposta per l'interès en analitzar l’evolució dels hàbits de consum per mitjà d’estudis diversos. En aquesta línia, i tenint en compte que la crisi de la Covid-19 ha suposat canvis en els hàbits de consum, la mateixa Gerència de Serveis de Comerç conjuntament amb el Grup de Recerca Factor Humà, Organitzacions i Mercats (FHOM) ha realitzat un estudi sobre les tendències actuals de consum i els possibles efectes sobre el teixit comercial de la província de Barcelona.
El Grup FHOM és expert en l’ús de les tècniques qualitatives d’investigació i una d’aquestes és la tècnica qualitativa d’entrevista en profunditat emprada en aquest estudi per conèixer de primera mà els hàbits de consum actuals i com els comerços s’hi estan adaptant. Aquest estudi ha tingut la coordinació i col·laboració de l’Oficina de suport intern planificació i avaluació.

La Gerència de Serveis de Comerç de la Diputació de Barcelona aposta un interès en analitzar i conèixer l’evolució dels hàbits de consum per mitjà d’estudis diversos. En aquesta línia, i tenint en compte que la crisi de la Covid-19 ha suposat canvis en els hàbits de consum —no només n’ha originat de nous sinó que també ha actuat com a accelerador de tendències ja existents—, la mateixa Gerència de Serveis de Comerç conjuntament amb el Grup de Recerca Factor Humà, Organitzacions i Mercats (FHOM), de la Universitat Rovira i Virgili, ha realitzat un estudi sobre les tendències actuals de consum i els possibles efectes sobre el teixit comercial de la província de Barcelona.
El Grup FHOM és expert en l’ús de les tècniques qualitatives d’investigació, i una d’aquestes és la tècnica qualitativa d’entrevista en profunditat emprada en aquest estudi per conèixer de primera mà els hàbits i tendències de consum actuals, i com els comerços s’hi estan adaptant. Aquest estudi ha tingut la coordinació i col·laboració de l’Oficina de suport intern planificació i avaluació.
El principal objectiu de l’estudi és analitzar l’impacte de la situació real en els hàbits es de consum i com afectaran les tendències de comportament de la població consumidora a mitjà i llarg terminis, en el context específic de la província de Barcelona, per tal d’afavorir el comerç de proximitat.

Les monedes socials són sistemes monetaris geogràficament delimitats que circulen dins d’una determinada regió. Tenen com a objectiu promocionar-hi l’activitat econòmica, donant suport a l’economia local, augmentant la velocitat dels intercanvis i fomentant el seu efecte multiplicador, tot prevenint que els diners s’escapin de la localitat.
Aquesta guia s'estructura en dos blocs clarament diferenciats. Un primer bloc, titulat on s'explica el què és i el què representen les monedes complementàries i, en particular, les monedes locals impulsades des de l'administració pública.En ell també es planteja una proposta inicial de caracterització d'aquest tipus de monedes. Es tracta d’un bloc teòric i conceptual que es divideix en tres grans àmbits: el coneixement que cal adquirir; la comprensió de l'operativa; i el convenciment sobre la seva utilitat.El segon detalla el procés a seguir. Es tracta d’un bloc pràctic i d'aplicació que s'estructura en quatre grans fases: la primera, del punt de partida, on es defineixen el propòsit i les línies mestres; la segona, de planificació, on s'estudia la viabilitat, tant en l'àmbit econòmic com jurídic, tecnològic i financer; la tercera, d'implementació, on es tracta l'aterratge de la moneda al territori; i finalment una quarta, de consolidació, on es percep favorablement la continuïtat del projecte en el futur.

A causa del context econòmic i social que ens ha impactat en els darrers anys, des de la Gerència de Serveis de Comerç s’ha treballat en el desenvolupament i coneixement de recursos per aprofitar i tenir a disposició dels ajuntaments instruments per mitigar-ne els efectes que, en el cas de la desertització comercial en zones i eixos comercials urbans, s’han fet molt palesos.
Amb la voluntat de construir models d’intervenció per respondre al fenomen dels locals buits amb una perspectiva més sistèmica i participativa, us presentem un model metodològic per a l’elaboració i impuls dels pactes per a la mobilització dels locals buits basat en 4 fases.
La Guia per a l’impuls de pactes municipals per a la mobilització de locals comercials buits té com a principal objectiu facilitar l’acció per respondre al fenomen dels locals buits amb una perspectiva més sistèmica i participativa, fent una aposta per la valorització de la dimensió relacional del comerç local, i la seva contribució a la cohesió social i al model de municipi al servei del benestar de la ciutadania. Parlar del valor social del comerç local és, en definitiva, parlar del model de municipi que volem per a nosaltres i les generacions futures.

La guia tracta sobre les qüestions clau en matèria comunicativa que cal considerar durant la redacció i implementació d’un pla estratègic. Comunicar, en el processos de planificació estratègica, és un conjunt d’accions orientades a informar, regular la participació, generar adhesions i compromisos personals i institucionals, i activar el desenvolupament territorial, de forma ordenada, continuada i perdurable.
El document ofereix les pautes bàsiques per elaborar un pla de comunicació en el marc d’un pla estratègic.
Col·lecció: Guies metodològiques per a la planificació estratègica