Cerca lliure

L’objectiu principal d’aquest document és actualitzar i posar al dia la guia que es va elaborar l’any 2010 amb l’objectiu de respondre les múltiples consultes que els ajuntaments adreçaven a la Gerència de Serveis de Comerç de la Diputació de Barcelona relatives a la metodologia i el procediment que calia seguir per introduir regulacions dels usos en planta baixa als diferents eixos comercials.
Aquesta guia dóna tot un conjunt d’indicacions que poden ser útils per acompanyar els treballs de revisió del planejament que els ajuntaments vulguin emprendre amb l’objecte de definir el seu model comercial.
En aquest sentit, s’ha de tenir en compte que una regulació dels usos en planta baixa adequada i acurada constitueix un element essencial per als ajuntaments per aconseguir una planificació urbanística correcta en el teixit comercial, tot instaurant el model de ciutat desitjat. Un model de ciutat compacte i socialment cohesionada.

Realitzar un conjunt d’accions amb un sol clic, mostrar uns registres resultat d’una consulta des d'un formulari, etc. són diferents accions sota el concepte de macro. En aquest tema es definirà el concepte, es detallarà la usabilitat i es treballaran diferents exemples d’aplicació.

El Cicle de Converses Directives, dirigit especialment als directius públics i comandaments de la Diputació de Barcelona i dels governs locals recull oes aportacions que professionals de reconegut prestigi en l’àmbit directiu professional i comunicatiu il·lustren temes molt significatius pel que fa a la innovació, el talent, la motivació, la tecnologia, la comunicació, l’ètica i la intel·ligència artificial, entre d’altres.
Col·lecció "Converses Directives" de la Direcció de Serveis de Formació. Edició 2022

La guia destaca la importància de fer una bona diagnosi territorial i aporta pautes per orientar la seva redacció en el marc de la planificació estratègica. Conté un apartat dedicat a la informació i el coneixement en la planificació pública, on es repassa l'evolució dels instruments de presa de decisions i l'aportació dels observatoris locals. En un altre apartat s'explica què és la diagnosi territorial, des de les dades a l'acció, donant resposta a preguntes com el què, el per què i el quan de les diagnosis. També es presenten oportunitats per a la millora de la planificació des de la diagnosi.
El document enumera i explica 10 criteris per redactar una diagnosi territorial, que duen des dels actors i els prejudicis existents a les eines avançades de comunicació.
En un sentit més tècnic la guia presenta fins a sis eines i mètodes d'aplicació a les entitats locals i dedica també un apartat als sistemes de suport a la planificació: sistemes d'informació, models de previsió i models d'avaluació.
En conjunt, destaca la necessària sistematització de la pràctica d’anàlisi i diagnosi territorial, per mitjà d’eines avançades i dispositius dinàmics com els observatoris de desenvolupament econòmic, per esdevenir un veritable suport al reconeixement entre actors, debat d'alternatives i presa de decisions.
Col·lecció: Guies metodològiques per a la planificació estratègica

Com dissenyar formularis segons les necessitats de l’usuari, conèixer les opcions avançades de creació, definir camps calculats, definir propietats generals del formulari i definir accions automatitzades FALTAVA UN PUNT.

En aquest contingut podràs veure els diferents informe avançats, en aquest cas, utilitzant les macros.

El document recull disset consideracions sobre el paper que té i que pot tenir l’Economia Social i Solidària en la localització i consecució dels objectius marcats en l’Agenda 2030 aprovada per l’Assemblea General de les Nacions Unides des de l’escala territorial local, així com dels 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible que es deriven d’aquesta. Aquesta és una obra d’autor i, a la vegada, elaborada de forma col·laborativa de persones que des de les entitats locals treballen per donar suport a l’economia social i solidària, i representants d’entitats de l’ecosistema de l’economia social i solidària al territori.

El comerç de proximitat, amb tota la seva diversitat etnogràfica, ha anat canviant el paisatge comercial del nostre entorn; cada cop està més representada la diversitat cultural i social en el territori.
Arran de la crisi sanitària sota la pandèmia COVID-19 s’han fet evidents la importància d’aquest comerç en la cohesió social i la convivència als barris i les dificultats d’alguns d’aquests mateixos establiments per a participar en les activitats que les administracions locals organitzen per dinamitzar els diferents eixos comercials.
En la majoria de casos, les relacions entre les diferents tipologies de comerç s’han vinculat des d’àrees com la cohesió social, migracions o diversitat i no tant des de les àrees o departaments de promoció econòmica i comerç que és on es gestionen, enmoltss casos, les principals accions de dinamització. Aquesta mena d’actuacions transversals són una oportunitat d’emprendre accions per afavorir una millor cohesió i comunicació al sector.
Es tracta de posar en valor tota la tipologia de comerços. És important, doncs, millorar la comunicació entre comerciants, l’associacionisme, agents del sector i l’administració per promoure la participació, facilitar la informació i l’accés als recursos. La perspectiva de gènere és també quelcom visible en aquest entorn.
La Gerència de Serveis de Comerç, conjuntament amb el Servei de Convivència, Diversitat i Cicle de Vida han col·laborat en posar damunt la taula la seva expertesa, coneixement i coordinació. Aquesta mena d’actuacions transversals entre àrees; Àrea de Desenvolupament Econòmic, Turisme i Comerç i l’Àrea d’Igualtat i Sostenibilitat Social són sempre una oportunitat per afavorir més coneixement, enriquir resultats i afavorir la participació.

Aquesta publicació té per objectiu facilitar al món local una caixa d’eines completa de polítiques públiques d’economia social i solidària que serveixi per intervenir en una realitat social i territorial diversa. El treball extreu aprenentatges de la feina feta pels ajuntaments amb les comunitats locals en aquest període, i incorpora una mirada cap al futur. S’elabora una tipologia de polítiques públiques i es proposen uns criteris generals per posar-les en marxa.

Com fer les consultes d'acció i altres consultes avançades que permeten una millor explotació d'una base de dades.

Per definir, saber estructurar i saber crear un conjunt d’accions dins d’una base dades, cal conèixer les opcions de creació de macros i submacros. En aquesta unitat es treballen aquests dos conceptes.

La guia és una eina de governança participativa pensada per cobrir el buit que hi ha a casa nostra entre el pensament estratègic i els marcs de comunicació. El nexe d'unió són els valors, i el brànding es converteix en un procés per dotar els territoris de significats.
La guia reflexiona primer sobre la marca com un art. Aborda tot seguit diferents tipus de marca territorial (de territori, turístiques, de ciutat, de producte, etc.) i presenta els objectius estratègics del brànding així com els seus beneficis i riscos. Els darrers capítols es dediquen a la participació, la comunicació i l’avaluació. A més, el document ofereix els aspectes clau per gestionar una marca de territori, un glossari i bibliografia de referència.
Un aspecte destacat de la guia és que inclou 13 estudis de cas, cadascun amb una fitxa descriptiva: Barcelona és molt més, Galicia Calidade, Medellín, Provence, Slow City...