Cerca lliure

Els videotutorials són una eina didàctica capaç de presentar els continguts de forma clara i concisa; a més, s’adapten al ritme d’aprenentatge de cada persona, ja que permeten avançar, retrocedir o repetir una informació tantes vegades com es vulgui.
Per poder elaborar un bon videotutorial, primer de tot cal tenir clar el missatge que es vol transmetre i el públic al qual va dirigit. Per tant, és important tenir preparat un guió que ens marqui els passos que haurem de seguir abans de començar la gravació.
L’objectiu d’aquest document és proporcionar coneixements teòrics i pràctics que afavoreixin la ideació, el disseny i la creació d’un guió per a la correcta realització d’un videotutorial.
Col·lecció “Manuals de formació” de la Direcció de Serveis de Formació. Edició 2020

Aquest és un recurs on mostrem les característiques més importants de les imatges digitals i la seva importància en l’ús de les eines informàtiques.
S’expliquen els diferents tipus d’imatges que hi ha i es presenten els conceptes tècnics que cal tenir en compte en el seu tractament.
Conté 5 blocs: tipus d’imatge, conceptes bàsics, resolució, colors, pes i formats gràfics.
La finalitat és aprendre a modificar aquests paràmetres des de les eines informàtiques.

Presentem un recurs amb 9 videotutorials d'ajuda tècnica. Et seran útils quan estiguis utilitzant aules virtuals de Formadiba, l'entorn de formació virtual de la Diputació de Barcelona (DiBa) basat en Moodle.
Aquests videotutorials s'adrecen a tots els usuaris de Formadiba, especialment als participants que entren a l'entorn amb el rol d'alumne.

La Direcció de Serveis de Formació, en col·laboració amb la Direcció de Serveis de Tecnologies i Sistemes Corporatius, ha adquirit llicències ‘business’ de la plataforma Zoom amb l’objectiu de donar cobertura a totes aquelles accions formatives que es vulguin impartir mitjançant aquest sistema.
En aquesta guia s’ha recollit les principals funcionalitats que permet la plataforma i les principals instruccions d’ús des de quatres perspectives: l’usuari, el docent, l’amfitrió i l’administrador.
Col·lecció “Manuals de formació” de la Direcció de Serveis de Formació. Edició 2020

En pocs anys hem estat testimonis d'un gran desenvolupament de les TIC, de la irrupció de les xarxes socials i del creixement de gegants tecnològics, que han canviat el panorama tecnològic i de les comunicacions mundials i que han acabat per deixar obsoleta la Llei orgànica 15/1999 de protecció de dades de caràcter personal (LOPD).
Aquesta realitat nova ha generat la necessitat urgent de pensar i redactar un nou reglament a nivell europeu que reguli la manera com protegim les dades personals: el Reglament (UE) 2016/679 del Parlament Europeu i del Consell, de 27 d'abril de 2016 (RGPD, Reglament general de protecció de dades). Aquest ha propiciat, a l'Estat espanyol, l'actualització a la Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals (LOPDGDD), que desenvolupa aquells aspectes que el Reglament deixa oberts per a cada país.

La Gerència de Serveis de Comerç de la Diputació de Barcelona aposta per l'interès en analitzar l’evolució dels hàbits de consum per mitjà d’estudis diversos. En aquesta línia, i tenint en compte que la crisi de la Covid-19 ha suposat canvis en els hàbits de consum, la mateixa Gerència de Serveis de Comerç conjuntament amb el Grup de Recerca Factor Humà, Organitzacions i Mercats (FHOM) ha realitzat un estudi sobre les tendències actuals de consum i els possibles efectes sobre el teixit comercial de la província de Barcelona.
El Grup FHOM és expert en l’ús de les tècniques qualitatives d’investigació i una d’aquestes és la tècnica qualitativa d’entrevista en profunditat emprada en aquest estudi per conèixer de primera mà els hàbits de consum actuals i com els comerços s’hi estan adaptant. Aquest estudi ha tingut la coordinació i col·laboració de l’Oficina de suport intern planificació i avaluació.

La Gerència de Serveis de Comerç de la Diputació de Barcelona aposta un interès en analitzar i conèixer l’evolució dels hàbits de consum per mitjà d’estudis diversos. En aquesta línia, i tenint en compte que la crisi de la Covid-19 ha suposat canvis en els hàbits de consum —no només n’ha originat de nous sinó que també ha actuat com a accelerador de tendències ja existents—, la mateixa Gerència de Serveis de Comerç conjuntament amb el Grup de Recerca Factor Humà, Organitzacions i Mercats (FHOM), de la Universitat Rovira i Virgili, ha realitzat un estudi sobre les tendències actuals de consum i els possibles efectes sobre el teixit comercial de la província de Barcelona.
El Grup FHOM és expert en l’ús de les tècniques qualitatives d’investigació, i una d’aquestes és la tècnica qualitativa d’entrevista en profunditat emprada en aquest estudi per conèixer de primera mà els hàbits i tendències de consum actuals, i com els comerços s’hi estan adaptant. Aquest estudi ha tingut la coordinació i col·laboració de l’Oficina de suport intern planificació i avaluació.
El principal objectiu de l’estudi és analitzar l’impacte de la situació real en els hàbits es de consum i com afectaran les tendències de comportament de la població consumidora a mitjà i llarg terminis, en el context específic de la província de Barcelona, per tal d’afavorir el comerç de proximitat.

Les monedes socials són sistemes monetaris geogràficament delimitats que circulen dins d’una determinada regió. Tenen com a objectiu promocionar-hi l’activitat econòmica, donant suport a l’economia local, augmentant la velocitat dels intercanvis i fomentant el seu efecte multiplicador, tot prevenint que els diners s’escapin de la localitat.
Aquesta guia s'estructura en dos blocs clarament diferenciats. Un primer bloc, titulat on s'explica el què és i el què representen les monedes complementàries i, en particular, les monedes locals impulsades des de l'administració pública.En ell també es planteja una proposta inicial de caracterització d'aquest tipus de monedes. Es tracta d’un bloc teòric i conceptual que es divideix en tres grans àmbits: el coneixement que cal adquirir; la comprensió de l'operativa; i el convenciment sobre la seva utilitat.El segon detalla el procés a seguir. Es tracta d’un bloc pràctic i d'aplicació que s'estructura en quatre grans fases: la primera, del punt de partida, on es defineixen el propòsit i les línies mestres; la segona, de planificació, on s'estudia la viabilitat, tant en l'àmbit econòmic com jurídic, tecnològic i financer; la tercera, d'implementació, on es tracta l'aterratge de la moneda al territori; i finalment una quarta, de consolidació, on es percep favorablement la continuïtat del projecte en el futur.

A causa del context econòmic i social que ens ha impactat en els darrers anys, des de la Gerència de Serveis de Comerç s’ha treballat en el desenvolupament i coneixement de recursos per aprofitar i tenir a disposició dels ajuntaments instruments per mitigar-ne els efectes que, en el cas de la desertització comercial en zones i eixos comercials urbans, s’han fet molt palesos.
Amb la voluntat de construir models d’intervenció per respondre al fenomen dels locals buits amb una perspectiva més sistèmica i participativa, us presentem un model metodològic per a l’elaboració i impuls dels pactes per a la mobilització dels locals buits basat en 4 fases.
La Guia per a l’impuls de pactes municipals per a la mobilització de locals comercials buits té com a principal objectiu facilitar l’acció per respondre al fenomen dels locals buits amb una perspectiva més sistèmica i participativa, fent una aposta per la valorització de la dimensió relacional del comerç local, i la seva contribució a la cohesió social i al model de municipi al servei del benestar de la ciutadania. Parlar del valor social del comerç local és, en definitiva, parlar del model de municipi que volem per a nosaltres i les generacions futures.

Actualment tenim al nostre abast més canals de comunicació i informació que mai: whatsapp, facebook, instagram, webs de tot tipus...Els webs i els blogs primer, i les xarxes socials i la missatgeria instantània després, han esdevingut una oportunitat per a nous creadors de continguts, comerços i professionals de tot tipus, i també han establert una nova manera de comunicar-nos.

Públic objectiu i Calendari editorial són dos conceptes de vital importància en el món del màrqueting, sigui o no digital. Tenen una relació directa i són imprescindibles per elaborar una correcta estratègia de continguts i ajudar-te a guanyar visibilitat a les xarxes socials i a internet en general.

En aquest pòdcast parlarem d’aplicacions i eines per gestionar xarxes socials, concretament de quatre solucions molt conegudes, tot i que n’hi ha moltes més. Parlarem de Hootsuite, Facebook Creator Studio, Tweetdeck i Linktree.

En aquest pòdcast parlarem de Linkedin, la xarxa social professional que va néixer el 2004 i que continua sent un referent en el món laboral, professional i empresarial, també parlarem, molt important, del què NO és. Som-hi!