Cerca lliure

L’objectiu principal d’aquest document és actualitzar i posar al dia la guia que es va elaborar l’any 2010 amb l’objectiu de respondre les múltiples consultes que els ajuntaments adreçaven a la Gerència de Serveis de Comerç de la Diputació de Barcelona relatives a la metodologia i el procediment que calia seguir per introduir regulacions dels usos en planta baixa als diferents eixos comercials.
Aquesta guia dóna tot un conjunt d’indicacions que poden ser útils per acompanyar els treballs de revisió del planejament que els ajuntaments vulguin emprendre amb l’objecte de definir el seu model comercial.
En aquest sentit, s’ha de tenir en compte que una regulació dels usos en planta baixa adequada i acurada constitueix un element essencial per als ajuntaments per aconseguir una planificació urbanística correcta en el teixit comercial, tot instaurant el model de ciutat desitjat. Un model de ciutat compacte i socialment cohesionada.

Saber és important, però potser és més important saber aprendre. Això i altres coses molt interessants és el que explica en aquesta lliçó magistral Javier Martínez, una persona per a qui el passat és el millor lloc des d'on preveure el futur.
Aquesta xerrada s'inclou dins del Cicle de gestió del talent, de la Direcció de Serveis de Formació.

Javier Martínez reflexiona sobre la importància del coneixement com al bé més preuat de les organitzacions. Aquest coneixement es construeix a partir de la capacitat d'aprenentatge no només de cadascun dels seus individus sino de l'organització com a tal.
En un món en constant acceleració, cal saber desaprendre tot allò que ja no és vàlid a partir d'una reflexió profunda i compartida que ens doni les pautes per enfocar el futur. En les organitzacions, la connexió del coneixement i reflexió de cadasclaucun dels seus membres, a mode de gran cervell, constitueix la clau per seguir creant coneixement.
Col·lecció “Aprenent amb els experts” de la Direcció de Serveis de Formació. Edició 2020

El Vídeo recull informació sobre nous enfocaments i diferents estratègies econòmiques per fer front als reptes de la ruralitat des dels petits municipis, la generació de noves activitats econòmiques, de noves oportunitats de negoci que arrelin a la població local, centrant-se en la digitalització al món rural:
·Fomentar una cultura i una economia digital en un context de ruralitat com a oportunitat per generació d’ocupació
·Coworking, plataformes de comercialització online, infraestructures i tecnologies

Genís Roca és una de les veus de referència en tot allò que explica l'evolució de les organitzacions. En aquesta conferència detalla els reptes de les administracions davant la digitalització, un procés que transforma el procés d'aprendre i d'ensenyar.
Aquesta xerrada s'inclou dins del Cicle de gestió del talent, de la Direcció de Serveis de Formació.

El comerç de proximitat, amb tota la seva diversitat etnogràfica, ha anat canviant el paisatge comercial del nostre entorn; cada cop està més representada la diversitat cultural i social en el territori.
Arran de la crisi sanitària sota la pandèmia COVID-19 s’han fet evidents la importància d’aquest comerç en la cohesió social i la convivència als barris i les dificultats d’alguns d’aquests mateixos establiments per a participar en les activitats que les administracions locals organitzen per dinamitzar els diferents eixos comercials.
En la majoria de casos, les relacions entre les diferents tipologies de comerç s’han vinculat des d’àrees com la cohesió social, migracions o diversitat i no tant des de les àrees o departaments de promoció econòmica i comerç que és on es gestionen, enmoltss casos, les principals accions de dinamització. Aquesta mena d’actuacions transversals són una oportunitat d’emprendre accions per afavorir una millor cohesió i comunicació al sector.
Es tracta de posar en valor tota la tipologia de comerços. És important, doncs, millorar la comunicació entre comerciants, l’associacionisme, agents del sector i l’administració per promoure la participació, facilitar la informació i l’accés als recursos. La perspectiva de gènere és també quelcom visible en aquest entorn.
La Gerència de Serveis de Comerç, conjuntament amb el Servei de Convivència, Diversitat i Cicle de Vida han col·laborat en posar damunt la taula la seva expertesa, coneixement i coordinació. Aquesta mena d’actuacions transversals entre àrees; Àrea de Desenvolupament Econòmic, Turisme i Comerç i l’Àrea d’Igualtat i Sostenibilitat Social són sempre una oportunitat per afavorir més coneixement, enriquir resultats i afavorir la participació.

El Vídeo recull informació sobre nous enfocaments i diferents estratègies econòmiques per fer front als reptes de la ruralitat des dels petits municipis, la generació de noves activitats econòmiques, de noves oportunitats de negoci que arrelin a la població local, centrant-se en l’emprenedoria femenina a la ruralitat:
·L’emprenedoria femenina per generar ocupació de qualitat entre el col·lectiu de dones en un context rural
·Economia feminista i cooperativa

El Vídeo recull informació sobre nous enfocaments i diferents estratègies econòmiques per fer front als reptes de la ruralitat des dels petits municipis, la generació de noves activitats econòmiques, de noves oportunitats de negoci que arrelin a la població local, centrant-se en l’envelliment de la població:
·Situació demogràfica del món rural català
·L’envelliment com a oportunitat de creació d’ocupació
·Nous serveis de proximitat per a la gent gran
·Dignificació de les tasques reproductives i de cura
·Economia silver, economia de les cures i economia social i solidària

El codirector del jaciment d'Atapuerca (Burgos), Premi Princesa d'Astúries i un dels antropòlegs més prestigiosos del país, Eudald Carbonell, ens parla de com han evolucionat les organitzacions en el desenvolupament del treball.
Col·lecció "Converses Directives" de la Direcció de Serveis de Formació. Edició 2022

En pocs anys hem estat testimonis d'un gran desenvolupament de les TIC, de la irrupció de les xarxes socials i del creixement de gegants tecnològics, que han canviat el panorama tecnològic i de les comunicacions mundials i que han acabat per deixar obsoleta la Llei orgànica 15/1999 de protecció de dades de caràcter personal (LOPD).
Aquesta realitat nova ha generat la necessitat urgent de pensar i redactar un nou reglament a nivell europeu que reguli la manera com protegim les dades personals: el Reglament (UE) 2016/679 del Parlament Europeu i del Consell, de 27 d'abril de 2016 (RGPD, Reglament general de protecció de dades). Aquest ha propiciat, a l'Estat espanyol, l'actualització a la Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals (LOPDGDD), que desenvolupa aquells aspectes que el Reglament deixa oberts per a cada país.

La Gerència de Serveis de Comerç de la Diputació de Barcelona aposta per l'interès en analitzar l’evolució dels hàbits de consum per mitjà d’estudis diversos. En aquesta línia, i tenint en compte que la crisi de la Covid-19 ha suposat canvis en els hàbits de consum, la mateixa Gerència de Serveis de Comerç conjuntament amb el Grup de Recerca Factor Humà, Organitzacions i Mercats (FHOM) ha realitzat un estudi sobre les tendències actuals de consum i els possibles efectes sobre el teixit comercial de la província de Barcelona.
El Grup FHOM és expert en l’ús de les tècniques qualitatives d’investigació i una d’aquestes és la tècnica qualitativa d’entrevista en profunditat emprada en aquest estudi per conèixer de primera mà els hàbits de consum actuals i com els comerços s’hi estan adaptant. Aquest estudi ha tingut la coordinació i col·laboració de l’Oficina de suport intern planificació i avaluació.

La Gerència de Serveis de Comerç de la Diputació de Barcelona aposta un interès en analitzar i conèixer l’evolució dels hàbits de consum per mitjà d’estudis diversos. En aquesta línia, i tenint en compte que la crisi de la Covid-19 ha suposat canvis en els hàbits de consum —no només n’ha originat de nous sinó que també ha actuat com a accelerador de tendències ja existents—, la mateixa Gerència de Serveis de Comerç conjuntament amb el Grup de Recerca Factor Humà, Organitzacions i Mercats (FHOM), de la Universitat Rovira i Virgili, ha realitzat un estudi sobre les tendències actuals de consum i els possibles efectes sobre el teixit comercial de la província de Barcelona.
El Grup FHOM és expert en l’ús de les tècniques qualitatives d’investigació, i una d’aquestes és la tècnica qualitativa d’entrevista en profunditat emprada en aquest estudi per conèixer de primera mà els hàbits i tendències de consum actuals, i com els comerços s’hi estan adaptant. Aquest estudi ha tingut la coordinació i col·laboració de l’Oficina de suport intern planificació i avaluació.
El principal objectiu de l’estudi és analitzar l’impacte de la situació real en els hàbits es de consum i com afectaran les tendències de comportament de la població consumidora a mitjà i llarg terminis, en el context específic de la província de Barcelona, per tal d’afavorir el comerç de proximitat.

Les monedes socials són sistemes monetaris geogràficament delimitats que circulen dins d’una determinada regió. Tenen com a objectiu promocionar-hi l’activitat econòmica, donant suport a l’economia local, augmentant la velocitat dels intercanvis i fomentant el seu efecte multiplicador, tot prevenint que els diners s’escapin de la localitat.
Aquesta guia s'estructura en dos blocs clarament diferenciats. Un primer bloc, titulat on s'explica el què és i el què representen les monedes complementàries i, en particular, les monedes locals impulsades des de l'administració pública.En ell també es planteja una proposta inicial de caracterització d'aquest tipus de monedes. Es tracta d’un bloc teòric i conceptual que es divideix en tres grans àmbits: el coneixement que cal adquirir; la comprensió de l'operativa; i el convenciment sobre la seva utilitat.El segon detalla el procés a seguir. Es tracta d’un bloc pràctic i d'aplicació que s'estructura en quatre grans fases: la primera, del punt de partida, on es defineixen el propòsit i les línies mestres; la segona, de planificació, on s'estudia la viabilitat, tant en l'àmbit econòmic com jurídic, tecnològic i financer; la tercera, d'implementació, on es tracta l'aterratge de la moneda al territori; i finalment una quarta, de consolidació, on es percep favorablement la continuïtat del projecte en el futur.