Cerca lliure

L’objectiu principal d’aquest document és actualitzar i posar al dia la guia que es va elaborar l’any 2010 amb l’objectiu de respondre les múltiples consultes que els ajuntaments adreçaven a la Gerència de Serveis de Comerç de la Diputació de Barcelona relatives a la metodologia i el procediment que calia seguir per introduir regulacions dels usos en planta baixa als diferents eixos comercials.
Aquesta guia dóna tot un conjunt d’indicacions que poden ser útils per acompanyar els treballs de revisió del planejament que els ajuntaments vulguin emprendre amb l’objecte de definir el seu model comercial.
En aquest sentit, s’ha de tenir en compte que una regulació dels usos en planta baixa adequada i acurada constitueix un element essencial per als ajuntaments per aconseguir una planificació urbanística correcta en el teixit comercial, tot instaurant el model de ciutat desitjat. Un model de ciutat compacte i socialment cohesionada.

En el marc del IV Fòrum sobre Medi Ambient i Món Local celebrat el 19 de febrer del 2019 al Món Sant Benet, es va disposar d’un espai de networking, amb l’objectiu de mostrar experiències, connectar interessos, compartir reptes i necessitats i trobar oportunitats de solució per a la gestió de l’energia i de residus, per tal de contribuir, des de la gestió municipal a frenar els efectes del canvi climàtic.

Lliçó magistral per aprendre en només una hora com crear infografies.
Col·lecció 1 hora, 1 habilitat. Edició 2023.

El document inclou una proposta d'articulat per incorporar com a ordenança tipus per a la gestió dels horts sostenibles de titularitat municipal i una llista de bones pràctiques ecològiques en els horts municipals.

La proposta s'ha desenvolupat a partir d'un esborrany dels continguts exposats al cicle de "Tallers d'introducció a l'agricultura ecològica aplicada als horts" duts a terme per la Comissió d'Horts de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat.

El comerç de proximitat, amb tota la seva diversitat etnogràfica, ha anat canviant el paisatge comercial del nostre entorn; cada cop està més representada la diversitat cultural i social en el territori.
Arran de la crisi sanitària sota la pandèmia COVID-19 s’han fet evidents la importància d’aquest comerç en la cohesió social i la convivència als barris i les dificultats d’alguns d’aquests mateixos establiments per a participar en les activitats que les administracions locals organitzen per dinamitzar els diferents eixos comercials.
En la majoria de casos, les relacions entre les diferents tipologies de comerç s’han vinculat des d’àrees com la cohesió social, migracions o diversitat i no tant des de les àrees o departaments de promoció econòmica i comerç que és on es gestionen, enmoltss casos, les principals accions de dinamització. Aquesta mena d’actuacions transversals són una oportunitat d’emprendre accions per afavorir una millor cohesió i comunicació al sector.
Es tracta de posar en valor tota la tipologia de comerços. És important, doncs, millorar la comunicació entre comerciants, l’associacionisme, agents del sector i l’administració per promoure la participació, facilitar la informació i l’accés als recursos. La perspectiva de gènere és també quelcom visible en aquest entorn.
La Gerència de Serveis de Comerç, conjuntament amb el Servei de Convivència, Diversitat i Cicle de Vida han col·laborat en posar damunt la taula la seva expertesa, coneixement i coordinació. Aquesta mena d’actuacions transversals entre àrees; Àrea de Desenvolupament Econòmic, Turisme i Comerç i l’Àrea d’Igualtat i Sostenibilitat Social són sempre una oportunitat per afavorir més coneixement, enriquir resultats i afavorir la participació.

La primera xarxa social d’ús massiu va ser Facebook. Després van venir Twitter i Instagram. I ara, estan irrompent amb força xarxes com TikTok i Twitch. La primera està basada en vídeos de curta durada i, la segona, és una plataforma que permet la retransmissió d’esdeveniments en directe.
En aquest pòdcast d’Audioformació farem una aproximació a aquestes dues plataformes que estan de moda entre els més joves.

El Vídeo recull informació sobre el Pacte local d’innovació verda i els Objectius de Desenvolupament Sostenible, explicat per Joan Frígols, expert en Polítiques Públiques i Transformació Social.
Posa l’accent en l’Agenda 2030 i els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de les Nacions Unides. La col·laboració entre governs locals i regionals, la promoció d’aliances entre les diferents instàncies institucionals i la contribució de la ciutadania.

El Vídeo recull informació sobre el sociograma com a eina per identificar i dinamitzar els agents clau per a la innovació verda, explicat per Xavier Sabaté, ambientòleg i soci fundador d’Espai TReS · Territori i Responsabilitat Social i co-autor de la “Guia de branding territorial per als ens locals. Estratègies de marca territori” de la Diputació de Barcelona.
Posa l’accent en la participació i la creació d’un ecosistema col·laboratiu d’innovació, i en l’eina del sociograma per a la identificació dels agents clau per a la innovació i la dinamització del teixit econòmic i social.
(Col·lecció Càpsules formatives Innovació verda)

El Vídeo recull informació sobre el concepte d’innovació i els laboratoris ciutadans per desplegar la innovació verda a la ciutat, explicat per Jordi Romero-Lengua, ambientòleg, tècnic d’innovació i soci fundador d’Espai TReS · Territori i Responsabilitat Social i co-autor de la “Guia de branding territorial per als ens locals. Estratègies de marca territori” de la Diputació de Barcelona. Responsable del Living lab de Salut i Benestar vinculat al PECT d’Envelliment Actiu i Saludable i Dependència del Garraf
Posa l’accent en la innovació verda a través dels labs: estructura i funcionament.

En pocs anys hem estat testimonis d'un gran desenvolupament de les TIC, de la irrupció de les xarxes socials i del creixement de gegants tecnològics, que han canviat el panorama tecnològic i de les comunicacions mundials i que han acabat per deixar obsoleta la Llei orgànica 15/1999 de protecció de dades de caràcter personal (LOPD).
Aquesta realitat nova ha generat la necessitat urgent de pensar i redactar un nou reglament a nivell europeu que reguli la manera com protegim les dades personals: el Reglament (UE) 2016/679 del Parlament Europeu i del Consell, de 27 d'abril de 2016 (RGPD, Reglament general de protecció de dades). Aquest ha propiciat, a l'Estat espanyol, l'actualització a la Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals (LOPDGDD), que desenvolupa aquells aspectes que el Reglament deixa oberts per a cada país.

La Gerència de Serveis de Comerç de la Diputació de Barcelona aposta per l'interès en analitzar l’evolució dels hàbits de consum per mitjà d’estudis diversos. En aquesta línia, i tenint en compte que la crisi de la Covid-19 ha suposat canvis en els hàbits de consum, la mateixa Gerència de Serveis de Comerç conjuntament amb el Grup de Recerca Factor Humà, Organitzacions i Mercats (FHOM) ha realitzat un estudi sobre les tendències actuals de consum i els possibles efectes sobre el teixit comercial de la província de Barcelona.
El Grup FHOM és expert en l’ús de les tècniques qualitatives d’investigació i una d’aquestes és la tècnica qualitativa d’entrevista en profunditat emprada en aquest estudi per conèixer de primera mà els hàbits de consum actuals i com els comerços s’hi estan adaptant. Aquest estudi ha tingut la coordinació i col·laboració de l’Oficina de suport intern planificació i avaluació.

La Gerència de Serveis de Comerç de la Diputació de Barcelona aposta un interès en analitzar i conèixer l’evolució dels hàbits de consum per mitjà d’estudis diversos. En aquesta línia, i tenint en compte que la crisi de la Covid-19 ha suposat canvis en els hàbits de consum —no només n’ha originat de nous sinó que també ha actuat com a accelerador de tendències ja existents—, la mateixa Gerència de Serveis de Comerç conjuntament amb el Grup de Recerca Factor Humà, Organitzacions i Mercats (FHOM), de la Universitat Rovira i Virgili, ha realitzat un estudi sobre les tendències actuals de consum i els possibles efectes sobre el teixit comercial de la província de Barcelona.
El Grup FHOM és expert en l’ús de les tècniques qualitatives d’investigació, i una d’aquestes és la tècnica qualitativa d’entrevista en profunditat emprada en aquest estudi per conèixer de primera mà els hàbits i tendències de consum actuals, i com els comerços s’hi estan adaptant. Aquest estudi ha tingut la coordinació i col·laboració de l’Oficina de suport intern planificació i avaluació.
El principal objectiu de l’estudi és analitzar l’impacte de la situació real en els hàbits es de consum i com afectaran les tendències de comportament de la població consumidora a mitjà i llarg terminis, en el context específic de la província de Barcelona, per tal d’afavorir el comerç de proximitat.

Les monedes socials són sistemes monetaris geogràficament delimitats que circulen dins d’una determinada regió. Tenen com a objectiu promocionar-hi l’activitat econòmica, donant suport a l’economia local, augmentant la velocitat dels intercanvis i fomentant el seu efecte multiplicador, tot prevenint que els diners s’escapin de la localitat.
Aquesta guia s'estructura en dos blocs clarament diferenciats. Un primer bloc, titulat on s'explica el què és i el què representen les monedes complementàries i, en particular, les monedes locals impulsades des de l'administració pública.En ell també es planteja una proposta inicial de caracterització d'aquest tipus de monedes. Es tracta d’un bloc teòric i conceptual que es divideix en tres grans àmbits: el coneixement que cal adquirir; la comprensió de l'operativa; i el convenciment sobre la seva utilitat.El segon detalla el procés a seguir. Es tracta d’un bloc pràctic i d'aplicació que s'estructura en quatre grans fases: la primera, del punt de partida, on es defineixen el propòsit i les línies mestres; la segona, de planificació, on s'estudia la viabilitat, tant en l'àmbit econòmic com jurídic, tecnològic i financer; la tercera, d'implementació, on es tracta l'aterratge de la moneda al territori; i finalment una quarta, de consolidació, on es percep favorablement la continuïtat del projecte en el futur.