Cerca lliure

L’objectiu principal d’aquest document és actualitzar i posar al dia la guia que es va elaborar l’any 2010 amb l’objectiu de respondre les múltiples consultes que els ajuntaments adreçaven a la Gerència de Serveis de Comerç de la Diputació de Barcelona relatives a la metodologia i el procediment que calia seguir per introduir regulacions dels usos en planta baixa als diferents eixos comercials.
Aquesta guia dóna tot un conjunt d’indicacions que poden ser útils per acompanyar els treballs de revisió del planejament que els ajuntaments vulguin emprendre amb l’objecte de definir el seu model comercial.
En aquest sentit, s’ha de tenir en compte que una regulació dels usos en planta baixa adequada i acurada constitueix un element essencial per als ajuntaments per aconseguir una planificació urbanística correcta en el teixit comercial, tot instaurant el model de ciutat desitjat. Un model de ciutat compacte i socialment cohesionada.

Amb l'evolució d'Internet i les xarxes socials, existeix un important nombre de riscos vinculats a la nostra privacitat. Entre els principals es troben la revelació de dades personals, la suplantació d'identitat o les amenaces i coaccions.
Aquest recurs pretén donar eines per a utilitzar les nostres xarxes d'una manera segura.
Col·lecció “Manuals de formació” de la Direcció de Serveis de Formació. Edició 2021

Per fer un bon ús del twitter, cal saber redactar un bon tuit . Només així, la nostra notícia quedarà clara i circularà ràpidament entre els possibles interessats.
Per aconseguir-ho, cal tenir en compte algunes premisses. En 2' et mostrem com fer-ho.
Col·lecció “Videopíndoles d'aprenentatge” de la Direcció de Serveis de Formació. Edició 2022

En el marc del IV Fòrum sobre Medi Ambient i Món Local celebrat el 19 de febrer del 2019 al Món Sant Benet, es va disposar d’un espai de networking, amb l’objectiu de mostrar experiències, connectar interessos, compartir reptes i necessitats i trobar oportunitats de solució per a la gestió de l’energia i de residus, per tal de contribuir, des de la gestió municipal a frenar els efectes del canvi climàtic.

El document inclou una proposta d'articulat per incorporar com a ordenança tipus per a la gestió dels horts sostenibles de titularitat municipal i una llista de bones pràctiques ecològiques en els horts municipals.

La proposta s'ha desenvolupat a partir d'un esborrany dels continguts exposats al cicle de "Tallers d'introducció a l'agricultura ecològica aplicada als horts" duts a terme per la Comissió d'Horts de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat.

El comerç de proximitat, amb tota la seva diversitat etnogràfica, ha anat canviant el paisatge comercial del nostre entorn; cada cop està més representada la diversitat cultural i social en el territori.
Arran de la crisi sanitària sota la pandèmia COVID-19 s’han fet evidents la importància d’aquest comerç en la cohesió social i la convivència als barris i les dificultats d’alguns d’aquests mateixos establiments per a participar en les activitats que les administracions locals organitzen per dinamitzar els diferents eixos comercials.
En la majoria de casos, les relacions entre les diferents tipologies de comerç s’han vinculat des d’àrees com la cohesió social, migracions o diversitat i no tant des de les àrees o departaments de promoció econòmica i comerç que és on es gestionen, enmoltss casos, les principals accions de dinamització. Aquesta mena d’actuacions transversals són una oportunitat d’emprendre accions per afavorir una millor cohesió i comunicació al sector.
Es tracta de posar en valor tota la tipologia de comerços. És important, doncs, millorar la comunicació entre comerciants, l’associacionisme, agents del sector i l’administració per promoure la participació, facilitar la informació i l’accés als recursos. La perspectiva de gènere és també quelcom visible en aquest entorn.
La Gerència de Serveis de Comerç, conjuntament amb el Servei de Convivència, Diversitat i Cicle de Vida han col·laborat en posar damunt la taula la seva expertesa, coneixement i coordinació. Aquesta mena d’actuacions transversals entre àrees; Àrea de Desenvolupament Econòmic, Turisme i Comerç i l’Àrea d’Igualtat i Sostenibilitat Social són sempre una oportunitat per afavorir més coneixement, enriquir resultats i afavorir la participació.

La primera xarxa social d’ús massiu va ser Facebook. Després van venir Twitter i Instagram. I ara, estan irrompent amb força xarxes com TikTok i Twitch. La primera està basada en vídeos de curta durada i, la segona, és una plataforma que permet la retransmissió d’esdeveniments en directe.
En aquest pòdcast d’Audioformació farem una aproximació a aquestes dues plataformes que estan de moda entre els més joves.

La gestió de les xarxes socials és un element clau per a l'administració pública. D'una banda, permet arribar a persones que ens queden més llunyanes i fer-ho de forma més segmentada. D'altra, és una peça clau en la voluntat de govern obert. Els conceptes de transparència, participació i col·laboració han evolucionat i crescut amb les possibilitats que aquestes xarxes ens ofereixen i, de ben segur, seguirant fent-ho.
Sovint, però, els professionals que s'han d'encarregar de la gestió de les xarxes (els Community Manager) no tenen una formació especifica en el seu maneig.
Aquest material pretén ser una eina que faciliti un coneixement bàsic per poder-se iniciar en aquest tema.
Col·lecció “Síntesis de formació” de la Direcció de Serveis de Formació. Edició 2021

El Vídeo recull informació sobre el Pacte local d’innovació verda i els Objectius de Desenvolupament Sostenible, explicat per Joan Frígols, expert en Polítiques Públiques i Transformació Social.
Posa l’accent en l’Agenda 2030 i els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de les Nacions Unides. La col·laboració entre governs locals i regionals, la promoció d’aliances entre les diferents instàncies institucionals i la contribució de la ciutadania.

El Vídeo recull informació sobre el sociograma com a eina per identificar i dinamitzar els agents clau per a la innovació verda, explicat per Xavier Sabaté, ambientòleg i soci fundador d’Espai TReS · Territori i Responsabilitat Social i co-autor de la “Guia de branding territorial per als ens locals. Estratègies de marca territori” de la Diputació de Barcelona.
Posa l’accent en la participació i la creació d’un ecosistema col·laboratiu d’innovació, i en l’eina del sociograma per a la identificació dels agents clau per a la innovació i la dinamització del teixit econòmic i social.
(Col·lecció Càpsules formatives Innovació verda)

El Vídeo recull informació sobre el concepte d’innovació i els laboratoris ciutadans per desplegar la innovació verda a la ciutat, explicat per Jordi Romero-Lengua, ambientòleg, tècnic d’innovació i soci fundador d’Espai TReS · Territori i Responsabilitat Social i co-autor de la “Guia de branding territorial per als ens locals. Estratègies de marca territori” de la Diputació de Barcelona. Responsable del Living lab de Salut i Benestar vinculat al PECT d’Envelliment Actiu i Saludable i Dependència del Garraf
Posa l’accent en la innovació verda a través dels labs: estructura i funcionament.

En pocs anys hem estat testimonis d'un gran desenvolupament de les TIC, de la irrupció de les xarxes socials i del creixement de gegants tecnològics, que han canviat el panorama tecnològic i de les comunicacions mundials i que han acabat per deixar obsoleta la Llei orgànica 15/1999 de protecció de dades de caràcter personal (LOPD).
Aquesta realitat nova ha generat la necessitat urgent de pensar i redactar un nou reglament a nivell europeu que reguli la manera com protegim les dades personals: el Reglament (UE) 2016/679 del Parlament Europeu i del Consell, de 27 d'abril de 2016 (RGPD, Reglament general de protecció de dades). Aquest ha propiciat, a l'Estat espanyol, l'actualització a la Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals (LOPDGDD), que desenvolupa aquells aspectes que el Reglament deixa oberts per a cada país.