Cerca lliure

Des de la Gerència de Serveis i amb la col·laboració de l’Institut Cerdà, s’ha realitzat un estudi entorn a les diferents alternatives de gestió de la Distribució urbana de mercaderies (DUM) i el comerç urbà.
L’objectiu del treball ha estat doble:
- generar coneixement de les diferents solucions al voltant de la DUM que hi trobem al voltant del territori i fora d’ell; conèixer diferents plataformes i accions distribuïdes en diversos municipis així com també exemples a nivell internacional
- oferir al personal tècnic dels ajuntaments recomanacions entorn aquesta temàtica, fet que permetrà que valorin quines s’adeqüen millor a les seves realitats i/o necessitats fent especial atenció al comerç electrònic.
Al final de l’estudi es poden trobar tot un seguit de conclusions per tal de fer-ne una eina més pràctica.
En la coordinació de l’estudi s’ha treballat fent sinergies amb diferents administracions com la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona i l’Àrea de Transports Metropolitans, ATM.

En els darrers anys, l’augment del consum de subministraments en els mercats municipals ha estat significatiu, com també ho ha fet el preu de l’energia. Segons dades de la 16a edició dels Cercles de Comparació Intermunicipal de mercats municipals, la despesa de subministraments l’any 2021 per m² de superfície total era de 16,1 €/m². – una dada que encara no mostra l’encariment del preu de l’energia d’aquest 2022.
Per aquest motiu, i pel compromís de la Gerència de Serveis de Comerç de convertir els mercats municipals de la província de Barcelona en equipaments sostenibles energèticament (a través del projecte transformador “Mercats municipals 2030: Espais d’oportunitats”) s’han analitzat els consums de set mercats municipals de la província de Barcelona, per extreure mesures d’estalvi i d’eficiència que puguin ser exportades al conjunt dels mercats de la província.

El recurs pretén ajudar-nos a entendre què és l’estrès, per què es produeix i de quins recursos disposem per tal de mantenir-hi un diàleg fluid i fecund que no ens faci mal.
Per fer-ho, es plantgen tres tipus de recursos: mètodes cognitius, recursos conductuals i activitats físiques. Es presenten els mecanismes bàsics de cada mètode i se suggereix la combinació de tots tres perquè el diàleg amb l’estrès sigui fructífer.

El Vídeo recull informació sobre el sociograma com a eina per identificar i dinamitzar els agents clau per a la innovació verda, explicat per Xavier Sabaté, ambientòleg i soci fundador d’Espai TReS · Territori i Responsabilitat Social i co-autor de la “Guia de branding territorial per als ens locals. Estratègies de marca territori” de la Diputació de Barcelona.
Posa l’accent en la participació i la creació d’un ecosistema col·laboratiu d’innovació, i en l’eina del sociograma per a la identificació dels agents clau per a la innovació i la dinamització del teixit econòmic i social.
(Col·lecció Càpsules formatives Innovació verda)

En aquest dossier s’exposen consideracions, reflexions i diverses teories sobre el canvi personal, les seves causes, les resistències per canviar i els seus beneficis, tant en la vida personal com en l’àmbit professional.
No es tracta de canviar per canviar o de ser flexible perquè sí. La qüestió és canviar per millorar, adaptar-se a la realitat i créixer com a persona sense deixar de ser un mateix. D’aquí ve el títol «La dansa dels joncs», perquè els joncs s’adapten al vent i als canvis de la realitat, però continuen sent ells mateixos.
Col·lecció “Manuals de formació” de la Direcció de Serveis de Formació. Edició 2021

Aquesta guia té per objectiu identificar què és la innovació verda i com, des de la promoció econòmica local, és poden incentivar noves activitats econòmiques locals vinculades a l'energia local, l'economia circular, la mobilitat sostenible, la regeneració urbana, o als serveis ecosistèmics. Per fer-ho es proposen prototipar nous dispositius de promoció econòmica.

El Vídeo recull informació sobre el panorama internacional de la innovació verda i consells per a endinsar-s’hi, explicat per Jordi Pietx, expert en innovació socioambiental i estratègies relacionals, treball en xarxa, finançament, impuls de projectes internacionals i formació.
Les prioritats fixades en el Pacte Verd Europeu, l’estratègia de creixement de la Unió, que situa la implicació social a l’epicentre de les polítiques econòmiques de la Unió Europea.

Els canvis en la morfologia urbana, derivats en gran part d'una planificació de la mobilitat centrada en el vehicle privat i en un concepte de zonificació de la ciutat, i d'altra banda els canvis climàtics a nivell global i local, han reduit la capacitat dels nuclis urbans, la seva resiliència, per poder garantir bones condicions de vida i salut als seus habitants i per contribuir a la millora ambiental del planeta. Davant d'aquesta situació, el document ens plateja com les infraestructures verdes ecosistèmiques, i en general el verd urbà, són una oportunitat, una eina estructural, per millorar l'habitabilitat de la ciutat i les conurbacions urbanes i reduir-ne la seva petjada ambiental.
L'objectiu de la publicació, estructurada en els blocs de Teoria, Estratègies, Accions i Epíleg, és donar suport als agents públics que intervenen en la planificació i gestió urbanes per aplicar estratègies de renaturalització i actuacions de verd urbà en les seves ciutats.