Cerca lliure

Dissenyar el projecte és bàsic per al seu èxit. En aquest capítol, se'ns expliquen diversos aspectes a tenir en compte:
-Quin paper té l disseny de la proposta dins la cronologia del projecte
-I la creativitat, quin paper hi juga? Quines eines de creativitat tenim a l'abast?
-Quines tipologies d'objectius podem distingir? Com afecten el nostre treball?

Un dels temes clau de la gestió de projecte és la planificació. En aquest pòdcast veiem totes les seves particularitats i s'insisteix en aquelles tècniques que ens permeten planificar de manera més eficient i eficaç.
L'episodi presenta els 6 passos que ens calen per planificar qualsevol projecte i ens presenta diferents eines ue ens ajudaran a fer-ho.

Els entorns V.U.C.A propicien que la metodologia Agile vagi desenvolupant-se i oferint noves eines. Aquesta meodologia es basa en tres principis bàsics: adaptar-se als canvis, entregar valor de manera sostinguda i fer-ho en períodes curts de temps.
Kanban i Scrum són maneres de fer relacionades amb aquesta metodologia. En què cosisteixen? Com triar-ne una o altra? Quins canvis cal que faci l'equip? I quins cadascun dels seus membres?

Som en uns temps incerts (VUCA).
Cal que aprenguem a diferenciar entre imprevistos i imprevisibles.
També que sapiguem dibuixar una cronologia del risc que assolim (identificar-la, ponderar-la, minimitzar-la, monitoritzar-la).
D'altra banda, també caldrà assegurar emocionalment el nostre equip, visualitzant possibles escenaris desfavorables que poden afectar-lo i creant una relació que ens permeti una major proximitat per copsar la seva situació

El desànim, porta a la desídia, i la desídia l'abandó.
Hi ha tres factors que propicien aquesta situació. En aquest episodi se'n parla i es donen possibles solucions.
-Factor #1: Manca de nous reptes. Solució: correcta gestió de les agendes encobertes.
-Factor #2: Friccions internes. Solució: valors sostinguts, compartits i implementats i gestió dels errors individuals i col·lectius.
-Factor #3: Percepció de fracàs imminent. Solució: plans curosos, objectius SMART i suport emocional a l’equip.

A vegades hem sentit a dir que “Planificar no serveix per a res!”. Cal matisar un xic.
El que de debò no serveix per a res és:
- Planificar amb poc detall
- Planificar i no seguir el pla
- Presumir de no tenir pla: els “improvisadors nats”
Perquè la planificació sigui realment una bona eina cal planificar més a prop de la realitat i executar més a prop del pla
En definitiva, planificar serveix, però només a aquells que ho fan bé.

L'avaluació és la fase final de qualsevol projecte.
En aquest pòdcast et presentem com treballar amb indicadors lligats als objectius. L'autor ens dóna diferents idees que faran millor el nostre projecte des de l'inici, no només de cara a analitzar els resultats i recordar que cal
començar a mesurar-ho tot i a guardar dades des d'un inici, perquè més endavant les necessitarem. Es tracta, doncs, de la cultura de l’avaluació, tenint clar que el que mesurem és si el que fem genera un impacte, és a dir, si la nostra feina ha servit d’alguna cosa.

En pocs anys hem estat testimonis d'un gran desenvolupament de les TIC, de la irrupció de les xarxes socials i del creixement de gegants tecnològics, que han canviat el panorama tecnològic i de les comunicacions mundials i que han acabat per deixar obsoleta la Llei orgànica 15/1999 de protecció de dades de caràcter personal (LOPD).
Aquesta realitat nova ha generat la necessitat urgent de pensar i redactar un nou reglament a nivell europeu que reguli la manera com protegim les dades personals: el Reglament (UE) 2016/679 del Parlament Europeu i del Consell, de 27 d'abril de 2016 (RGPD, Reglament general de protecció de dades). Aquest ha propiciat, a l'Estat espanyol, l'actualització a la Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals (LOPDGDD), que desenvolupa aquells aspectes que el Reglament deixa oberts per a cada país.

La Gerència de Serveis de Comerç de la Diputació de Barcelona aposta per l'interès en analitzar l’evolució dels hàbits de consum per mitjà d’estudis diversos. En aquesta línia, i tenint en compte que la crisi de la Covid-19 ha suposat canvis en els hàbits de consum, la mateixa Gerència de Serveis de Comerç conjuntament amb el Grup de Recerca Factor Humà, Organitzacions i Mercats (FHOM) ha realitzat un estudi sobre les tendències actuals de consum i els possibles efectes sobre el teixit comercial de la província de Barcelona.
El Grup FHOM és expert en l’ús de les tècniques qualitatives d’investigació i una d’aquestes és la tècnica qualitativa d’entrevista en profunditat emprada en aquest estudi per conèixer de primera mà els hàbits de consum actuals i com els comerços s’hi estan adaptant. Aquest estudi ha tingut la coordinació i col·laboració de l’Oficina de suport intern planificació i avaluació.

La Gerència de Serveis de Comerç de la Diputació de Barcelona aposta un interès en analitzar i conèixer l’evolució dels hàbits de consum per mitjà d’estudis diversos. En aquesta línia, i tenint en compte que la crisi de la Covid-19 ha suposat canvis en els hàbits de consum —no només n’ha originat de nous sinó que també ha actuat com a accelerador de tendències ja existents—, la mateixa Gerència de Serveis de Comerç conjuntament amb el Grup de Recerca Factor Humà, Organitzacions i Mercats (FHOM), de la Universitat Rovira i Virgili, ha realitzat un estudi sobre les tendències actuals de consum i els possibles efectes sobre el teixit comercial de la província de Barcelona.
El Grup FHOM és expert en l’ús de les tècniques qualitatives d’investigació, i una d’aquestes és la tècnica qualitativa d’entrevista en profunditat emprada en aquest estudi per conèixer de primera mà els hàbits i tendències de consum actuals, i com els comerços s’hi estan adaptant. Aquest estudi ha tingut la coordinació i col·laboració de l’Oficina de suport intern planificació i avaluació.
El principal objectiu de l’estudi és analitzar l’impacte de la situació real en els hàbits es de consum i com afectaran les tendències de comportament de la població consumidora a mitjà i llarg terminis, en el context específic de la província de Barcelona, per tal d’afavorir el comerç de proximitat.

Les monedes socials són sistemes monetaris geogràficament delimitats que circulen dins d’una determinada regió. Tenen com a objectiu promocionar-hi l’activitat econòmica, donant suport a l’economia local, augmentant la velocitat dels intercanvis i fomentant el seu efecte multiplicador, tot prevenint que els diners s’escapin de la localitat.
Aquesta guia s'estructura en dos blocs clarament diferenciats. Un primer bloc, titulat on s'explica el què és i el què representen les monedes complementàries i, en particular, les monedes locals impulsades des de l'administració pública.En ell també es planteja una proposta inicial de caracterització d'aquest tipus de monedes. Es tracta d’un bloc teòric i conceptual que es divideix en tres grans àmbits: el coneixement que cal adquirir; la comprensió de l'operativa; i el convenciment sobre la seva utilitat.El segon detalla el procés a seguir. Es tracta d’un bloc pràctic i d'aplicació que s'estructura en quatre grans fases: la primera, del punt de partida, on es defineixen el propòsit i les línies mestres; la segona, de planificació, on s'estudia la viabilitat, tant en l'àmbit econòmic com jurídic, tecnològic i financer; la tercera, d'implementació, on es tracta l'aterratge de la moneda al territori; i finalment una quarta, de consolidació, on es percep favorablement la continuïtat del projecte en el futur.

A causa del context econòmic i social que ens ha impactat en els darrers anys, des de la Gerència de Serveis de Comerç s’ha treballat en el desenvolupament i coneixement de recursos per aprofitar i tenir a disposició dels ajuntaments instruments per mitigar-ne els efectes que, en el cas de la desertització comercial en zones i eixos comercials urbans, s’han fet molt palesos.
Amb la voluntat de construir models d’intervenció per respondre al fenomen dels locals buits amb una perspectiva més sistèmica i participativa, us presentem un model metodològic per a l’elaboració i impuls dels pactes per a la mobilització dels locals buits basat en 4 fases.
La Guia per a l’impuls de pactes municipals per a la mobilització de locals comercials buits té com a principal objectiu facilitar l’acció per respondre al fenomen dels locals buits amb una perspectiva més sistèmica i participativa, fent una aposta per la valorització de la dimensió relacional del comerç local, i la seva contribució a la cohesió social i al model de municipi al servei del benestar de la ciutadania. Parlar del valor social del comerç local és, en definitiva, parlar del model de municipi que volem per a nosaltres i les generacions futures.

Els indicadors són útils per nodrir altres eines i estratègies d’innovació a l’àmbit públic, entre les quals volem destacar en aquest moment la definició de cartes de serveis i l’aposta per l’open data.