Cerca lliure

L’avaluació intermèdia és la valoració i correcció del procés d’implementació i disseny del Pla Local de Joventut en marxa. Els materials inclosos en aquest recurs formatiu i la realització de les activitats que es proposen, et permetrà elaborar una avaluació intermèdia del Pla Local de Joventut, introduir correccions i facilitar l’assoliment dels resultats previstos, abans de la seva finalització.

Continguts d’accés obert i permanent en una pàgina Formawiki orientats a la realització de la diagnosi de la realitat i polítiques de joventut del propi municipi, com a fase inicial per la redacció d’un nou Pla Local de Joventut (PLJ).
Amb les descripcions, videocàpsul·les i exercicis podràs plantejar l’estructura i abast de la diagnosi de l’àmbit de joventut del teu municipi. Els continguts han estat elaborats pels professionals de l’Oficina del Pla Jove (OPJ), en sintonia amb els requeriments de la Direcció General de Joventut per a les diagnosis de PLJ.

Aproximació al concepte d'indicador i a les qüestions clau a considerar per a la seva elaboració i classificació.
En aquesta aproximació, s'hi estudia la relació entre els indicadors i el compliment dels objectius, les tipologies d'indicadors i les metodologies per al disseny de sistemes d'indicadors.

En aquest tema, s’hi introdueix el sistema d’indicadors associat al quadre de comandament integral, situant el/la participant en el rol de dissenyador(a) d’aquest tipus d’eina de gestió. S’analitzen també les quatre dimensions o perspectives que conformen el model bàsic d’anàlisi com són:
- La perspectiva econòmica.
- La perspectiva de la ciutadania.
- La perspectiva dels processos interns.
- La perspectiva de l’aprenentatge i del creixement

Els indicadors són útils per nodrir altres eines i estratègies d’innovació a l’àmbit públic, entre les quals volem destacar en aquest moment la definició de cartes de serveis i l’aposta per l’open data.

Aquest tema tracta la utilització dels sistemes d’indicadors com a instruments de mesura de la qualitat de la prestació dels serveis públics municipals. Per això s’estudien en profunditat els factors de qualitat dels serveis i l’establiment de sistemes per al seu control basats en indicadors.

Els canvis en la morfologia urbana, derivats en gran part d'una planificació de la mobilitat centrada en el vehicle privat i en un concepte de zonificació de la ciutat, i d'altra banda els canvis climàtics a nivell global i local, han reduit la capacitat dels nuclis urbans, la seva resiliència, per poder garantir bones condicions de vida i salut als seus habitants i per contribuir a la millora ambiental del planeta. Davant d'aquesta situació, el document ens plateja com les infraestructures verdes ecosistèmiques, i en general el verd urbà, són una oportunitat, una eina estructural, per millorar l'habitabilitat de la ciutat i les conurbacions urbanes i reduir-ne la seva petjada ambiental.
L'objectiu de la publicació, estructurada en els blocs de Teoria, Estratègies, Accions i Epíleg, és donar suport als agents públics que intervenen en la planificació i gestió urbanes per aplicar estratègies de renaturalització i actuacions de verd urbà en les seves ciutats.